Una paret desconxada, un vell somier i una daga penjada de la paret. No li cal res més a Felipe Cabezas per rascar en la consciència de Bruto divagar sobre l’ assassinat del seu pare, Juli Cèsar, en un monòleg incòmode, sobretot, perquè, més enllà de l’arrel shakesperiana, a Bruto trobem referències a l’actualitat que ens fan passar vergonya. Els dilemes que tormenten Bruto, que s’estima el seu pare però, per sobre d’això, s’estima la llibertat, tenen una lectura intencionadament actual. Per començar, el protagonista vesteix a la manera del segle XXI (unes botes militars, uns pantalons i una camisa gris suada i desgastada) i carrega el seu discurs contra la corrupció, contra el “poder dictatorial del silenci”, contra un “Mediterrani ple de cadàvers” i contra una Europa que “fa pudor a merda”. Es pot ser més actual?” 

sala fènix
Llegir l’article complet a Recomana

Review BRUTO AL SEGLE XXI.

L'adreça electrònica no es publicarà.