Cicle #memòriahistòrica 2024 // Vino lunar

D’Albert Tola // Direcció de Rodrigo García Olza // Amb Marc Pujol i Mariam Bahous Yalaoui // Cia. Nigredo

Del 11 al 15 de desembre de 2024. De dimecres a diumenge, 20h

Dissabte 14: col·loqui post-funció amb l’historiador Jordi Barra

Espectacle en Castellà

Durada: 60m

Amb el suport de i

Perquè un cicle de memòria històrica

Memòria Històrica és conèixer fets i esdeveniments històrics, saber que va passar, que es va dir, qui ho va dir, perquè ho va dir. És recuperar la memòria per a evitar cometre errors del passat en present i en el futur. És interpretar, argumentar i proposar des de l’estudi de fets socials pròxims en l’espai i temps. És tenir en compte els fonaments de la ciència, l’origen, la història, els representants. Recuperar la memòria històrica permet comprendre la realitat i comprendre’s a un mateix.

Es proposa un cicle per enfrontar als temes de memòria històrica a través del teatre amb obres de recerca i amb posades a escena emotives i d’impacte. Es proposen uns col·loquis postfuncions moderats per l’historiador Jordi Barra, oferint un espai de dialeg i de posada en comú de les opinions després de les funcions, generant participació activa, reflexió i moments d’intercanvi d’idees.

SINOPSI

Dos soldats en una guerra a la vora del Mediterrani, avui en dia. Un resisteix l’assetjament de les bales, l’altre ja ha mort. El primer soldat narra la seva història, en la seva desesperació parla amb la lluna, la seva única companya en el silenci de la batalla. Finalment, és matat.

Com en L’Odissea, la seva sang permet que parli el company mort, que es revela com un noi mort a la Guerra Civil Espanyola. Es diria que l’espectre habita el cos d’un altre, de la mateixa manera que el van matar, van usar el seu cos i el van disfressar amb l’uniforme d’un cosí seu republicà, que es va salvar.

FITXA ARTÍSTICA

Dramatúrgia: Albert Tola
Direcció: Rodrigo García Olza
Interpretació: Marc Pujol i Mariam Bahous Yalaoui
Música: Hayati Kilic
Il·luminació, Espai i vestuari: Yolanda Ficino
Fotografia: Júlia Cortina

La mirada d'Albert Tola segueix sent d'igual de contundent però aquest condiment de metateatralitat pirandelliana, desarma al propi autor i commou, tant o més, que els de totes les altres víctimes. Què és més tràgic morir per una traïció amagada durant generacions o amb un somriure del que no comprèn quin destí tant estúpid s'ha trobat interpretant? Aplaudiments sincers.

“Vino Lunar” ens convida a reflexionar sobre les conseqüències de la guerra, sobre la diversitat de les víctimes, sobre l’egoisme, la traïció, la por, la desesperació, l’aïllament, la supervivència, la mort i la crueltat de la societat. Com podem parlar de democràcia sense parlar de memòria històrica?