El paisatge despullat i teatral de Txèkhov

Jordi Bordes Castells

L’actriu Maria Stoyanova signa 22 sessions a cavall de la intimitat i de la complicitat amb l’espectador actiu

Txèkhov traça uns personatges profunds en uns espais aparentment circumstancials que acaben sent protagonistes i conseqüència de la trama. El fred, els jardins descuidats, l’aire provincià allunyat de la metròpoli de Moscou… Ara, l’actriu Maria Stoyanova en fa una nova lectura per provocar amb les preguntes motor (aquelles que han de fer reaccionar) de cada protagonista i que valen també per a ella i per a l’espectador més amagat de la platea. Paisatges de Txèkhov és un nou treball de profunditat: S’ha traçat 22 accions a l’entorn de les obres cabdals de Txèkhov. Millor, de fet, a l’entorn dels personatges tràgics d’aquest dramaturg que insistia que ell feia comèdies però que el seu director Stanislavsky les transformava en drames desesperants. Els paisatges per on transita Stoyanova són els de les obres Ivanov, La gavina,Tres germanesOncle Vània i L’hort dels cirerers.

Les sessions de Paisatges de Txèkhov es fan cada dimarts fins a l’1 de juliol. Son funcions a cavall de la instal·lació artística. Per això, Stoyanova suporta funcions de set hores (des de les deu del matí fins a les cinc de la tarda) sense dinar, sempre amatent al seu públic. O, en tot cas, al seu espai i al seu equilibri perquè pot estar transitant pel seu univers sense que ni tan sols hi hagi espectadors.

Dimarts passat va fer el primer capítol d’aquest estadi a la Sala Fènix, on s’hi estarà fins al 25 de març. La setmana anterior, havia fet una funció-pròleg. En la de dimarts, Stoyanova buscava respostes a la situació de Nina, la jove actriu, protagonista de La gavina: aquesta ha de suportar la mirada envejosa (per la seva joventut i la seva energia) de l’amfitriona de la casa i actriu consagrada. És un cataclisme. Per això, Stoyanova es pregunta “S’ha de resistir malgrat…?” Una pregunta que ben bé podria haver estat motor per consolar Nina. Stoyanova respon: “El mèrit d’aquesta professió és resistir” és més important que brillar, que realitzar un somni, diu.

En el passatge de dimarts, l’espai buit es completava amb una muntanya de glaçons. Ella, puntualment, entrava, ho envoltava. I premia un glaçó fins a que gotegés aigua la seva mà closa. Si, més tard, hi accedia també algun espectador, el gel es desfeia amb l’escalfor de les quatre mans mentre sonava com un xiuxiueig un Stand by me ben explícit. El gel es fonia amb el temps per l’escalfor dels focus. El cos provocava una escalfor afegida, com si fos un element accelerador: en Stoyanova, el cos és mesura de temps.

Resistir, mantenir-se fidel a una manera d’entendre l’art i no renunciar-hi. Enrocar-se en un llenguatge i fer-lo accessible i atractiu per als espectadors més inquiets, i alhora, més pacients. L’actuació de Stoyanova té molt d’experiència catàrtica. Té un abans i un després en el públic que vulgui escoltar. L’actriu es va fer un nom amb el seu Gitana en Barcelona, amb tota una banda festiva fent de contrapunt al seu món. Ara el seu univers s’ha anat buidant, essencialitzant. I ara, queda ella despullada amb una mirada blanca, que revela un equilibri interior i que projecta pau a tots els que li agafen la mà, o (més covards) li responen a la seva complicitat des de les butaques. El seu somriure és sincer, gens aparatós tot i la incomoditat de presentar-se despullada, de compartir espai (fins i tot) amb gent del públic que s’hagi atrevit a trencar la quarta paret.

Stoyanova concep el seu viatge pels Paisatges de Txèkhov amb diverses fronteres que pretén trencar. Però no és gens agressiva amb els que opten per un espai més contemplatiu que d’acció a escena. El públic pot seguir l’espectacle tranquil·lament (i durant el temps que desitgi) a les butaques. Si avança cap a la taula de les cartes (un espai en què l’actriu desvela les convencions teatrals, els jocs de representació) l’actriu li oferirà una sessió persuasiva a cau d’orella. Només per a l’espectador actiu. Després, si aquest vol, entrarà despullat a l’escenari i arrencarà el viatge. L’obra transita per altres escenaris: Antic Teatre (1 d’abril al 13 de maig); Espai 30 de la Nau Ivanow 20 de maig a 24 de juny) i La Seca (1 de juliol), tot i que tenen compromís a Madrid per als mesos de març i abril. Aquest Sé de un lugar segueix triomfant.


sala fènix
   Leer articulo en El Punt avui+

Nuestra web utiliza cookies para mejorar la experiencia de navegación

Si sigues navegando estás dando tu consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies. Más información. ACEPTAR

Aviso de cookies