Garantia és un sainet immoral. L’acció es desenvolupa a Buenos Aires en la dècada dels 90. Durant aquest període a Argentina es van abandonar els ideals i es va adoptar una política liberal. El motor d’aquesta obra és l’egoisme dels personatges que busquen millorar la seva situació destruint als altres o almenys valent-se de l’esforç de l’altre. Juan Isola afirma: “Al sainet immoral així com en la dècada del 90 no es troben rastres d’idealisme”

Marcelo es va anar de viatge. Júlia, la seva dona, fa quinze dies que no sap res ell. Marcelo vol separar-se, però no vol ser el botxí de la parella. Raó per la qual li demanarà al seu amic Adrián que retiri les seves coses de la casa que comparteix amb la seva dona. Julia espera i intueix la confirmació de la ruptura. Júlia està desequilibrada. Marcelo intenta disfressar la realitat de la seva traïció, fa servir com a còmplices a Lorena i Guillermo. La veritat es descompon. La realitat es manipula. L’opinió pública condemna a Julia. Ella ferida accepta que ha confiat el seu temps a gent miserable construïda amb deixalles, així i tot els fereix.

L’actuació s’afirma sobre una forma composta per traços grans i clars, que s’allunyen de la idea del realisme o de la quotidianitat. Tots aquests ingredients generen models i un discurs expressiu, que representa el que per a aquesta generació d’actors, dramaturgs i directors significa aquesta dècada.

En conclusió: una forma exagerada sostinguda per una mentida.

FITXA ARTÍSTICA