AVÍS DE FOTOSENSIBILITAT: Aquest espectacle inclou llums estroboscòpiques.
En un futur post apocalíptic Índia desperta per a revisar el passat.
L’obra recorre la història de vida de tres dones, construint un relat tridimensional on el passat, present i futur s’entrecreuen donant compte de les vastes i complexes relacions entre racisme, força de treball i gènere. El cos de l’Índia parla de colonialisme encara avui, i el farà demà. En ella s’inscriu la història de generacions que han callat per a sobreviure: la història d’Amèrica Llatina colonitzada.
Un viatge cap a les arrels, un manifest sobre com els cossos marrons parlen de la història que ens han ocultat.
Mar Ortiz : Em presento com a intèrpret, ballarina, docent i investigadora escènica. Confio en el moviment i l’escena com a llocs segurs on habitar infinites possibilitats del temps i l’espai, soc matèria. El meu cos oscil·la entre la història dels meus ancestres i el futur que es construeix avui, reviso la història col·lectiva. La meva dansa s’alimenta de les persones que m’acompanyen.
Soc una dona marró, a vegades em criden l’Índia.
Autoria, direcció i interpretació: Mar Ortiz
Assistent de direcció i coach actoral: Romina Villalba
Assistent de moviment: Germán Cabanas
Assistent coreogràfic: Pau Aran Gimeno
Música i espai sonor: Juan J. Ochoa
Escenografía: Abraham Moya, Francesc Peña Hinojosa
Disseny d’il·luminació: Quim Algora
Edició Audiovisual: Lucía Dapena Gonzalez
Colorista de peces audiovisuals: Melisa Margarita
Realització Audiovisual: Rocio Galindez
Fotografía: Carlos Montilla
Vestuari: Ruben Arranz, Abraham Moya, Francesc Peña Hinojosa
Assessories de residencia: Silvia Albert Sopale, Anna Tamayo, Felipe Cabezas
COMPANYIA RESIDENTE SALA FÈNIX 2022
Amb el suport del Fondo Nacional de las Artes, Argentina
Agraïments:
Sala Fenix, Espai La Tregua, Colectivo Identidad Marrón, Brote Plataforma de Artes Vivas, Proximidades Expositivas y Casa Cultural Sofía, José Gúngolo, Elias Miguez, Slawek Kolazinski, Alejandro Joma, Ame Canela, Paloma Micali, Lola Lagos, Federice Moreno Vieyra, Araceli Ortiz i a totes les col·laboradores que han fet que India sigui possible.
A mi abuela Nana y sus manos llenas de fuerza
A mamá por calcar su rostro en el mío
A papá por coserme las alas
A Araceli por su arte
Aquest és un dels 21 projectes seleccionats dins la primera convocatòria conjunta de Textos i projectes 21-22 “On el teatre batega” que s’organitzen des dels Teatres de Proximitat
Review India.