del 12 al 28 Julio de 2013. Viernes, Sábado y Domingo, 21:30 h.
Entrada 16 € · Reducido 14 €
- Programado
-
Duración: 75 minutos
[wooslider slideshow_speed=”5.0″ animation_duration=”2.0″ slider_type=”attachments”]
SINOPSIS
Tot va començar amb “Cuentos Xinos”, un espectacle de petit format construït com si es tractés d’una “nova Commedia dell’Arte”: els actors improvisen sobre una estructura fixa de relats populars de la tradició oriental, occidental i de collita pròpia.
La companyia va estar un any, setmana a setmana, en diferents restaurants de Barcelona i província produint un repertori de nou hores de funció. Ara el volem oferir al públic com a plats d’un menú que es pot escollir a cada representació mitjançant votació democràtica, servit i cuinat per cinc actors gourmets.
Teatre que es menja i es beu, teatre útil.
Perquè el cuc està cec i mut? / La patata fregida / Richard Capuchinski / Los amantes / La cameta / La palleta d’arròs / Els diners / Les ales de l’Espe al Prat / De la pols venim / El faquir / El soldat que va enganyar la mort … / La pallassa gattone / Les ex bomb / Alquilo habitación / La queixa / La tanda / Enamorament en cadena / I love Ori / El telèfon negre fixe / Falopio / Los pulpitos / El 2 d’abril / Fast food / Font Calenta / El psicòleg / El hamam / El rei de Caixmir / La oración que fue escuchada / El retrato de la esposa…
Aquest són només alguns dels relats que posem en escena a “Ja está bé de Cuentos Xinos”.
Un espectacle de Teatre de petit format, que costa ben poc i és gran com una cervesa. És un format nou, li voleu dir: “relats” . Dieu-li. Li voleu dir: “cabaret”. Dieu-li. Li voleu dir: “Match d’improvisació”. No li podeu dir. NO és això. És un espectacle de Teatre. I la majúscula no és casual per segona vegada.
FICHA ARTISTICA
Cía El Somriure Bàrbar
Direcció i dramatúrgia: Pasquale Bàvaro
Actors i manipuladors sonors: Arnau Armengol, Anna Berenguer, Esperança Crespí, Rubén Valls.
Disseny gràfic: Melissa Paolini
Disseny d’Il·luminació: Ignasi Bosch
Escenografia i vestuari: Gemma Raurell
Deixa un comentari