Què fa que la Guerra Civil Espanyola no hagi passat a ser un esdeveniment exclusiu de la feina dels historiadors? Què manté viva avui en dia la nostra memòria? Què provoca encara una reacció emocional tan colpidora?

La existència de les víctimes. La presència tan rotunda i propera d’aquells que hi van perdre la vida o en van patir les conseqüències. Al contrari d’altres guerres més llunyanes en el temps, la Guerra Civil no és només la llista dels generals que hi van participar, el lloc de les batalles o les tàctiques d’un o altre exèrcit. Ni tampoc només el nombre de baixes a un o altre bàndol ni les xifres referides a qualsevol aspecte. La Guerra Civil és també, i sobretot, el nom de cada una de les víctimes, la seva individualitat, les seves vivències extremes, les seves vides truncades i els lligams que encara hi mantenim. Saber de l’horror de la seva experiència ens empeny a imaginar que tot allò no va passar però tenir-ne la certesa ens obliga moralment a mantenir la seva memòria i fer-nos-en càrrec. A través de la història i les pròpies paraules (cartes, testimonis, records…) de víctimes representatives, contrastades amb la fredor dels documents oficials, ens endinsarem en un paisatge d’horror, la mena de malson que van experimentar els que, a causa de la Guerra Civil, van patir com s’estroncaven el seu projecte vital, la seva llibertat, la seva integritat o la vida mateixa.

Com a conclusió, però, és necessari que la consciència d’aquest malson ens porti a voler construir una societat millor.