La dona que va cridar tant que es va buidar sorgeix de la necessitat de desfogar-se, netejar-se i depurar-se. Però alhora és un cant a l’esperança i un homenatge a totes les dones que lluiten per aconseguir el seu somni.

És un còctel de monòlegs on conviuen realitat i ficció. Una peça que mescla les dificultats quotidianes d’una actriu catalana amb la fictícia veu oprimida dels personatges femenins d’Àngel Guimerà.

L’Àgata, la Marta, la Blanca i la Maria Rosa (totes elles interpretades per la mateixa actriu) són les protagonistes d’aquesta història que transmet les pors, les inseguretats i els somnis de tota una generació de dones joves que busquen el seu lloc en aquest món incert que han heretat.

La dona que va cridar tant que es va buidar és un crit rabiós i esperançador dedicat a totes aquelles que no es rendeixen.

 

FITXA ARTÍSTICA

---

Un espectacle de Maria Ten

Assessorament de direcció: Laia Pujol i Judith Corona

Disseny de vestuari: Laia Pujol

Escenografia: Marc Velasco Soldevila

Disseny d’il·luminació: Ivet Garriga Ràfols

Imatge i disseny gràfic: Ariadna Pujol

Producció: Companyia Les Fugitives

Agraïments: Nur Costa Claret, Mireia Rey, Gina Clotet, Cristina López Palomares, Sala Siconi.

 

---