Francesco Andreini ha arribat al final dels seus dies. Una carta al seu antic mecenes, el duc de Màntua, aviva sobtadament els records de fama i glòria d’aquest gran commediante dell’arte que es veu immers en un moment de desesperació, víctima d’un oblit injust. Andreini evoca el temps en què la seva reconeguda companyia I Gelosi triomfava, i rendeix tribut a la seva estimada companya i esposa, Isabella dei Canali Andreini, eterna innamorata de la Commedia dell’Arte de l’Europa del segle XVII.

L’obra transita, amb delicadesa, entre la comèdia i tragèdia, entre la poesia i la crua realitat. Una proposta intimista i alhora oberta al gran públic, que ens trasllada a l’imaginari íntim i personal d’un creador. Al teatre autèntic. Una experiència que serveix com a testimoni de l’afany de l’ésser humà per romandre en la memòria dels seus semblants.