En PARIAS les titelles són el símbol brillant de la degradació i la marginació de l’ésser humà; les seves històries desperten emocions que ens fan prendre consciència que encara som vius i tenim criteris morals. PARIAS commou i obliga a la reflexió. PARIAS reprèn temes i vies del teatre clàssic, li retorna a l’escenari la seva funció social.

Els miserables: la pobresa i la mentida com a forma d’opressió són el fil que teixeix aquesta història. Qui maneja a qui? Qui enganya a qui? El titella pindolaire demana almoina, i no troba pietat ni en el titellaire que el maneja. No hi ha gest de complicitat possible, no hi ha taula a la qual agafar-se.

La cantant calba: el titella es maquilla, es embelleix, busca en les teles i la perruca una manera de ser un altre, el que no és, que el faci sentir estimat, desitjat, vist. Però el miratge és un miratge i no dura, es trenca i es revela com il·lusió fugaç.

Hamlet: neix el titella a la calor de la vela, respira, lluita amb les seves pors i les venç. D’allò més esquemàtic i senzill arriba al més enorme del teatre, al “ser o no ser” del mestre de mestres. Una història on, a la calor del públic, el petit floreix i es fa gran.

El tiranicida: Un titella amarat de clown que mata per plaer, que gaudeix amb això, pot portar la seva obsessió tan lluny que s’autodestrueixi com il·lusió de vida. Un lúcid assaig sobre la necessitat dels límits.

FITXA ARTÍSTICA

1> Del 03 al 06 de Novembre: Poemes Visuals. Cía Jordi Bertran

3> Del 17 al 20 de Novembre: Ros, melógamo mínimo de un viaje. Cía Angelico Musgo

4> Del 24 al 27 de Novembre: Gabinete Onírico. Cía Saco de Huesos