Abans que comenceu les vacances ens agradaria convocar-vos a la RODA DE PREMSA de Presentació de la Temporada 17/18 que es realitzarà a la Sala Fènix el dia DIMARTS 29 D’AGOST a les 12H.
La temporada 17/18 estarà assenyalada per ser La CINQUENA TEMPORADA de la Fènix. És un gran assoliment per a nosaltres arribar fins a aquí, 5 anys lluitant contra les dificultats que significa aixecar una sala petita, de teatre alternatiu i que programa no tan sol en català si no en diferents idiomes com el castellà, l’italià o l’anglès, sense distinció. Però el 13 de març complirem 5 anys i esperem que sigueu part d’aquesta celebració tan especial.
I per celebrar tota la temporada com mereix, hem preparat diversos cicles que reflecteixen la nostra forma de veure el món teatral. A l’octubre tindrem una retrospectiva de JORDI BERTRÁN, que durant 4 setmanes ens recordarà perquè és considerat uns dels millors titellaires del món. I ho farà a més l’any en què ell, al seu torn, celebra 40 anys de carrera. El mes de febrer la retrospectiva anirà dedicada a FELIPE CABEZAS, director de la Fènix, i els seus monòlegs teatrals, peces biogràfiques que aborda a partir d’heterodoxes tècniques teatrals i que han estat part fonamental de la programació de la sala Fènix des de la seva obertura. L’última retrospectiva caurà en el mes de juny, dedicada al pallasso contemporani CARLO MÔ, mestre del gest i artista estimat per tots els seus alumnes, un gran artista del underground barceloní que, sense paraules, té molt a dir.
També s’esperen les estrenes del BUFÓN DEL REY (LEAR) de Felipe Cabezas (desembre 17), la reposició de EL CAMP de la cia. LA NIÑA BONITA (abril 18), la Segona edició del Cicle ÀNIMA, (Titelles per a adults) que aquest any és també partner del IF Barcelona (Novembre 17), el cicle de residències de la Fènix YO GESTO (Maig 18, 4ta edició). També tindrem breus però intenses visites d’Ana Yanini amb Mi-Sera, Effige Teatre amb Il Retrat di Don Paquale (Farsa napolitana) i la breu tornada de FRIDA KAHLO, VIVA LA VIDA, de la cia. Teatr3s, que actualment està triomfant en el tancament de temporada de la Fènix. Finalment, aquest any es realitzarà la primera edició del nostre ambiciós projecte TEEN FRIDAY, un projecte social que convida als joves del Raval d’entre 15 i 18 anys a venir gratis al teatre.
I per descomptat, obrir temporada amb la reposició de MARY FRANKENSTEIN SHELLEY que va ser estrenada aquest març 17 i que es presentarà solament 2 setmanes de Setembre.
Però malgrat ser un any assenyalat, ple d’activitats lligades a l’aniversari, aquest any el OSIC (L’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural) ens ha denegat totes les subvencions sol·licitades, tant les referents a produccions com a cicles o festivals, per la qual cosa, tot allò que us acabem d’enumerar, totes aquests cicles, estrenes i retrospectives hauran de realitzar-se sense cap tipus d’ajuda estatal, malgrat les reunions que vam mantenir en persona amb Conchita Oliver i Laura Bovèr, directora de l’esmentat OSIC i tècnica d’arts escèniques respectivament, on se’ns va aconsellar personalment els camins a seguir i no obstant això ens han deixat en la precària situació de dependre exclusivament de la resposta del públic. Al seu torn, el ICUB, el Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, aquest any ens ha baixat al subvenció a la ridícula quantitat de 9mil€, sent la sala teatral amb la menor ajuda entre totes les sales professionals de la ciutat. El pitjor de tot és que a dia d’avui no hi ha resposta ni explicació, amb una reunió per rebre l’avaluació fixada per a setembre! fora de tota possibilitat d’al·legació, la qual cosa constitueix una falta a la transparència que mereix la repartició de diners públics. I vist que aquest any el OSIC ens han exigit posar el seu logotip en la nostra cartelleria “per si de cas ens donaven la subvenció” i així hem fet amb les nostres produccions, a partir d’aquesta temporada resarà en els nostres cartells l’afegitó de “SENSE L’AJUDA DE OSIC”, que no és més que la veritat posada en evidència.
Podem dir, per tant, que estem aquí malgrat ells, malgrat el mareig de les reunions, malgrat el fet que (casualment) hagin substituït a la Rosa Gibert, tècnica de cultura del ICUB justament en les dates de resolució (la qual cosa ens obliga a presentar el nostre projecte a partir de zero al nou tècnic, qui té poc o gens de temps per veure’ns) i malgrat les reunions que semblaven honestes i que no han estat més que una perduda de temps. Pot ser 5 anys no siguin suficients, pot ser 15 mil espectadors anuals siguin pocs, pot ser optar per marionetes, o teatre gestual sigui menys interessant que el dominant teatre de text contemporani, i pot ser, solament pot ser, programar teatre més enllà de les regles imposades per la política actual sigui un pecat cabdal. Serà millor rescatar (a la vista de tots) a algun teatre endeutat, obrir més i més fabriques de creació, obrir el Grec a l’agost perquè els turistes no s’avorreixin o enviar llibres a Trump . Est era el canvi que prometia Barcelona En Comú? Està assabentada l’alcaldessa de Barcelona de com es reparteix la cultura o això “no és assumpte seu”? Perquè si hi ha un projecte a la ciutat que sigui cosmopolita, obert, de barri, transversal i participatiu aquest és la Sala Fènix, encara que ella no ho sàpiga. Som un oasi enmig d’un carrer ple de conflictes, i els nens de l’entorn poden assistir quan vulguin a la nostra sala. Això ho saben ben ells, potser nostres més fidels seguidors.
I que ningú confongui l’exigència de transparència en diners públics amb cobdícia o ambició econòmica, perquè solament exigim el just i prou per treballar amb dignitat, fora de la precarietat i poder oferir el mateix a les companyies. Aspirem ni més ni menys que al correcte i el just per a un espai de cultura enmig d’un barri en conflicte constant. Ni més ni menys que altres sales, ni més ni menys que altres projectes similars al nostre. La Fènix és un petit refugi on poden manifestar-se desenes d’artistes lligats a les màscares, les marionetes, la pantomima, el circ de petit format, el clown gestual, el teatre d’ombres, el teatre d’objectes…En ignorar el nostre projecte relega a desenes de treballadors a unes condicions complicades, i ens transforma en outsiders de la cultura al nostre pesar. Potser aquí trobareu als veritables refugiats als qui socórrer amb les vostres polítiques solidàries. Veniu abans que s’enfonsi la patera que ens heu deixat.
Solament ens queda deixar un últim avís: encara que les institucions facin de tot per posar-nos pedres en el camí, seguirem cap a endavant. Els comediants hem hagut de lluitar des de fa segles amb aquesta mateix enemic: la política i les seves amigotes. I aquí estem, mitjà vius, aguantant la tempesta, pagant els deutes amb el favor del públic que ens visita i sense l’ajuda del OSIC i la infravaloració del ICUB.
Gràcies pel vostre temps i per recolzar a la fènix amb la vostra presència i/o difusió. De moment el treball desinteressat dels mitjans, i la preferència del públic és el que ens manté alçats. I per descomptat el treball seriós i professional d’artistes de tot el món que ens delecten diàriament. Ens quedem amb aquesta Barcelona, la Barcelona oberta al món, portuària, tradicionalment cosmopolita i urbanita, lliure i desassenyada. Una Barcelona comuna (i corrent).
RUEDA DE PREMSA de Presentació de la Temporada 17/18 que es realitzarà a la Sala Fènix el dia DIMARTS 29 D’AGOST A les 12H. Preguem confirmar assistència escrivint a teatre@salafenix.com o trucant al 934413467.
Google Calendar: https://goo.gl/to4ytb
