Etiqueta: commedia dell’arte

[wooslider slider_type=”attachments”]

SINOPSI

PRESENTACIÓ

El Romancero de Lazarillo és el resultat d’un treball d’investigació de tres anys. El punt de partida és el Lazarillo de Tormes, primera i divertida novel·la de la tradició occidental moderna. Gràcies al seu caràcter de “prototip” Lazarillo es caracteritza per una forta liminalidad: Lazarillo és un murri que es treu la màscara i es converteix en un heroi de la classe mitjana, però abans de fer-ho, necessita explicar la seva història. És per això que hem decidit de no fer una adaptació real de el text a la forma dramàtica, sinó mantenir la matriu de la narració, traduint-la en vuitenes per evocar l’estil dels trobadors de segle XVI. A la mateixa manera, la decisió de confiar la interpretació a un únic actor, d’una banda posa en relleu la liminalidad – Lazarillo explica la seva història i a el mateix temps la actua – d’altra banda dóna lloc a una estratificació profunda: el narrador és un bufó amb atributs gairebé demoníacs, que amb el seu riure anàrquica i desdenyosa comença i conclou la narració, però també és el principal vehicle de del punt de vista de Lazarillo, de la seva veu de nen i de la seva necessitat d’explicar les seves aventures. Però, segons la millor tradició de la novel·la moderna, la veu principal serà superada en el curs de l’espectacle per les moltes veus dels personatges que Lazarillo troba en el seu camí, que de
tant en tant el posseiran, deixant-canviat i en un cert sentit sobreviscut.

La identitat del protagonista serà per això una estratificació de tots els personatges de la història. El romancer de Lazarillo, lluny de ser una recreació dels codis i de les atmosferes de el passat, és una obra profundament contemporània. Tots els personatges estan interpretats pel mateix actor que de tant en tant ha de canviar no només el vestit, sinó també la seva actitud corporal i la seva gamma de comportaments, però conservant els signes d’identitat del protagonista. En la dramatúrgia de l’actor se senten els ecos de Barrault, Carmelo Bene, Leo De Berardinis.

Perquè, al capdavall, el passat és una invenció de el present.

Direcció: Luca Gatta
Dramatúrgia: Stefania Bruno
Amb Luca Gatta
Música: Antonello Paliotti
Ajudant de direcció: Tiziana Sellato
Màscares: Riccardo Ruggiano i Antonio Fava
Vestuari: Fabiana Amato
Escenografia: Maurizio Iannino
Disseny il·luminació: Associazione Teatrale Aisthesis
Una co-producció: Coop En Kai Pan i Associazione Teatrale Aisthesis

Luca Gatta
Actor, director i pedagog.

Després de graduar-se, va estudiar amb Odin Teatret i Claudia Contin Arlecchino. El 2006 va fundar el Baal Teatre ses amb el que va produir els seus primers espectacles i va dirigir Hara Fest, un festival teatral intercultural, gràcies a el qual va aprofundir la seva investigació, estudiant amb l’Òpera Zhengzhou de Henan, Monique Arnaud i I Made Djimat.

Dirigeix ​​el laboratori LICOS, on entrena als seus actors, i va realitzar seminaris de Commedia dell’Arte a Fitag a Girona, a la Unió Teatral de la Federació Russa, al Festival de Teatre de Oujda al Marroc ia la NACTA (Acadèmia Nacional d’Arts teatrals xineses) a Beijing.

Des 2014 ha estat director artístic a Nàpols de Festival Internacional de Commedia dell’Arte I viaggi del Capitan Matamoros.

LICOS Laboratori Internacional de Composició Escènica
El LICOS és un camí de formació actoral de l’Associació de Teatre Aisthesis, dirigida pel director, actor i pedagog Luca Gatta, amb l’objectiu de projectar als estudiants cap al treball en el sector teatral. La metodologia es basa en un enfocament transcultural de la feina teatral, resultat d’una investigació d’una dècada sobre la artesania i la composició escènica dels actors i sobre els llenguatges corporals en diferents tradicions teatrals occidentals i orientals.