Sala Fènix

Etiqueta: #memoriahistorica2024

  • Cicle #memòriahistòrica 2024 // Història d’un fracàs: l’ascens dels feixismes

    Cicle #memòriahistòrica 2024 // Història d’un fracàs: l’ascens dels feixismes

    Programación Principal

    Cicle #memòriahistòrica 2024 // Història d’un fracàs: l’ascens dels feixismes

    De i amb Jordi Robles i Jorge Velasco
    Del 18 al 22 de desembre de 2024. De dimecres a diumenge, 20h
    Dissabte 21: col·loqui post-funció amb l’historiador Jordi Barra
    comprar entradas

    Espectacle en Català, castellà i altres llengües (subtitulades al català)
    Durada: 90m

    Amb el suport de  i 

    Perquè un cicle de memòria històrica

    Memòria Històrica és conèixer fets i esdeveniments històrics, saber que va passar, que es va dir, qui ho va dir, perquè ho va dir. És recuperar la memòria per a evitar cometre errors del passat en present i en el futur. És interpretar, argumentar i proposar des de l’estudi de fets socials pròxims en l’espai i temps. És tenir en compte els fonaments de la ciència, l’origen, la història, els representants. Recuperar la memòria històrica permet comprendre la realitat i comprendre’s a un mateix.

    Es proposa un cicle per enfrontar als temes de memòria històrica a través del teatre amb obres de recerca i amb posades a escena emotives i d’impacte. Es proposen uns col·loquis postfuncions moderats per l’historiador Jordi Barra, oferint un espai de dialeg i de posada en comú de les opinions després de les funcions, generant participació activa, reflexió i moments d’intercanvi d’idees.

    SINOPSI

    Com s’articulen els discursos d’odi que ens envolten? Quan permetem manifestacions de neonazis als nostres carrers o entrevistes televisives a líders amb un passat filofeixista, contribuïm a normalitzar aquests discursos?

    El present projecte reflexiona sobre la profunda banalització que rau dins de l’actual societat del veritable significat del terme “feixisme”. Per tal de fer palès les conseqüències que se’n deriven d’aquesta ideologia, la posada en escena ressegueix la Història de l’Europa d’entreguerres tot barrejant, en clau de debat performatiu, el documental, textos dramàtics i les veus originals d’algunes víctimes de les persecucions racials, sexuals i polítiques que es van dur a terme en aquest període.

    FITXA ARTÍSTICA

    Un projecte de Jordi Robles i Jorge Velasco
    Amb: Jacob Gómez Ruiz i Adriana Rubio
    Disseny d’il·luminació: Daniel Gener
    Disseny de vestuari: Adrian Brun
    Comunicació i xarxes socials: Agustín Salvaterra
    Fotografies: Ana Agraz i Antonio Castello
    Vídeo d’espectacle: Ana Agraz
    Assessorament històric: Bernat Graell

    En coproducció amb Dau al Sec i la col·laboració de Cultourberlin i New Yorck im Bethanien i Espacio Bolianow.

    Agraïments a Compañia Teatral Nigredo

     
    Martí Figueras
    Martí FiguerasNuvol.com
    Robles, amb l’ajuda de Jorge Velasco, ha creat un dels espectacles més crus i transparents sobre el que va significar el nazisme
    Òscar Marquina i Alós
    Òscar Marquina i Alós
    Teatrebarcelona.com
    Sorprenent. Durant les quasi dues hores d’espectacle estàs captivat per la forma que té el Jordi Robles d’explicar el feixisme a Alemanya. Especialment en dos moments on l’espectador es sent totalment dins l’obra.
  • Cicle #memòriahistòrica 2024 // Vino lunar

    Cicle #memòriahistòrica 2024 // Vino lunar

    Programación Principal

    Cicle #memòriahistòrica 2024 // Vino lunar

    D’Albert Tola // Direcció de Rodrigo García Olza // Amb Marc Pujol i Mariam Bahous Yalaoui // Cia. Nigredo
    Del 11 al 15 de desembre de 2024. De dimecres a diumenge, 20h
    Dissabte 14: col·loqui post-funció amb l’historiador Jordi Barra
    comprar entradas

    Espectacle en Castellà 
    Durada: 60m

    Amb el suport de  i 

    Perquè un cicle de memòria històrica

    Memòria Històrica és conèixer fets i esdeveniments històrics, saber que va passar, que es va dir, qui ho va dir, perquè ho va dir. És recuperar la memòria per a evitar cometre errors del passat en present i en el futur. És interpretar, argumentar i proposar des de l’estudi de fets socials pròxims en l’espai i temps. És tenir en compte els fonaments de la ciència, l’origen, la història, els representants. Recuperar la memòria històrica permet comprendre la realitat i comprendre’s a un mateix.

    Es proposa un cicle per enfrontar als temes de memòria històrica a través del teatre amb obres de recerca i amb posades a escena emotives i d’impacte. Es proposen uns col·loquis postfuncions moderats per l’historiador Jordi Barra, oferint un espai de dialeg i de posada en comú de les opinions després de les funcions, generant participació activa, reflexió i moments d’intercanvi d’idees.

    SINOPSI

    Dos soldats en una guerra a la vora del Mediterrani, avui en dia. Un resisteix l’assetjament de les bales, l’altre ja ha mort. El primer soldat narra la seva història, en la seva desesperació parla amb la lluna, la seva única companya en el silenci de la batalla. Finalment, és matat.

    Com en L’Odissea, la seva sang permet que parli el company mort, que es revela com un noi mort a la Guerra Civil Espanyola. Es diria que l’espectre habita el cos d’un altre, de la mateixa manera que el van matar, van usar el seu cos i el van disfressar amb l’uniforme d’un cosí seu republicà, que es va salvar.

    FITXA ARTÍSTICA

    Dramatúrgia: Albert Tola
    Direcció: Rodrigo García Olza
    Interpretació: Marc Pujol i Mariam Bahous Yalaoui
    Música: Hayati Kilic
    Il·luminació, Espai i vestuari: Yolanda Ficino
    Fotografia: Júlia Cortina

    Jordi Bordes
    Jordi Bordes
    Recomana.cat
    La mirada d’Albert Tola segueix sent d’igual de contundent però aquest condiment de metateatralitat pirandelliana, desarma al propi autor i commou, tant o més, que els de totes les altres víctimes. Què és més tràgic morir per una traïció amagada durant generacions o amb un somriure del que no comprèn quin destí tant estúpid s’ha trobat interpretant? Aplaudiments sincers.
    Neus Monico
    Neus Monico
    Teatrebarcelona.com
    “Vino Lunar” ens convida a reflexionar sobre les conseqüències de la guerra, sobre la diversitat de les víctimes, sobre l’egoisme, la traïció, la por, la desesperació, l’aïllament, la supervivència, la mort i la crueltat de la societat. Com podem parlar de democràcia sense parlar de memòria històrica?
  • Cicle #memòriahistòrica 2024 // Las dos en punto

    Cicle #memòriahistòrica 2024 // Las dos en punto

    Programación Principal

    Cicle #memòriahistòrica 2024 // Las dos en punto

    De cia. As Marías (Mallorca) // De i amb Lucía Sánchez Cervera i Lluki Portas 
    Del 4 al 8 de desembre de 2024. De dimecres a diumenge, 20h
    Dissabte 7: col·loqui post-funció amb l’historiador Jordi Barra
    comprar entradas

    Espectacle en Castellà 
    Durada: 60m

    Amb el suport de  i 

    Perquè un cicle de memòria històrica

    Memòria Històrica és conèixer fets i esdeveniments històrics, saber que va passar, que es va dir, qui ho va dir, perquè ho va dir. És recuperar la memòria per a evitar cometre errors del passat en present i en el futur. És interpretar, argumentar i proposar des de l’estudi de fets socials pròxims en l’espai i temps. És tenir en compte els fonaments de la ciència, l’origen, la història, els representants. Recuperar la memòria històrica permet comprendre la realitat i comprendre’s a un mateix.

    Es proposa un cicle per enfrontar als temes de memòria històrica a través del teatre amb obres de recerca i amb posades a escena emotives i d’impacte. Es proposen uns col·loquis postfuncions moderats per l’historiador Jordi Barra, oferint un espai de dialeg i de posada en comú de les opinions després de les funcions, generant participació activa, reflexió i moments d’intercanvi d’idees.

    SINOPSI

    Dues germanes compostel·lanes de família anarquista, Maruxa i Coralia Fandiño, cauen en la marginació social després de rebre abusos de poder directes per part de l’opressió franquista durant la Guerra Civil Espanyola. Aquest fet les canvia per sempre i es converteixen en dos personatges carismàtics, estrambòtics i recordats per tot Santiago. Dues dones que passegen pels carrers de la postguerra desafien la desigualtat de gènere i lluiten per la vida creant un món propi de bogeria en un espai ple de revolució i convicció.

    FITXA ARTÍSTICA

    Creació i interpretació: Lucía Sánchez Cervera i Lluki Portas
    Producció: Joana Maria Peralta
    Disseny d’il·luminació: Juanro Campos García

    Agraïments: Quique Mogay, Josep Orfila, Kake Portas, Neus Nadal, Toni Amengual, David Blázquez, Ricardo Blázquez i Diego Ingold

    Rafel Gallego
    Rafel GallegoDiario de Mallorca
    “La pieza es más que con vincente, sobrecogedora en ciertos momentos y las interpretaciones son impecables. Teatro emocional y también comprometido”
    Javier Matesanz
    Javier MatesanzFan Cultura
    Las actrices, superlativas, llevan los personajes al límite, hasta la caricatura casi, al terreno de lo estrambótico, y con un humor delicado pero a la vez patético que entronca con la ternura, y nos acercan con respeto, e incluso admiración, a esas dos mujeres abandonadas a su suerte. Una obra hermosa, incluso divertida y conmovedora, en su dura crítica y su enorme humanidad.
  • Alma gitana

    Alma gitana

    Alma gitana

    de Jordi Oliver

    Curaduria: Revive social art producer

    Del 30 de novembre al 2 de febrer, de dimecres a diumenge de 18:30 a 20h Vernissatge: dissabte 30 de novembre, 12:30h. Entrada lliure 
     

    Amb el suport de  i 

    La fotografia com a paisatge social. Com a l’element amb el qual reflectir les condicions humanes en un entorn que no sempre és fàcil d’habitar. Així va començar Jordi Oliver la seva trajectòria professional. La música va fer que enfoqués el seu objectiu en la comunitat gitana. Una música que és el llegat històric d’un grup ètnic que ha exportat la seva cultura des del Rajasthan fins a Andalusia al llarg d’onze segles. L’any 2012, va iniciar el projecte Alma Gitana, que, després de dotze anys, s’ha convertit en tota una mirada retrospectiva que enllaça països, migracions, camps de refugiats, desnonaments, barris de protecció oficial, pelegrinatges, famílies i vides.

    Jordi Oliver. Fotògraf humanista

    La fotografia com a paisatge social. Com l’element amb què reflectir les condicions humanes en un entorn que no sempre és fàcil habitar. Així va començar Jordi Oliver la seva trajectòria professional, recorrent amb la mirada els carrers del barri barceloní del Raval als anys 90, quan la decadència encara no havia donat pas a les transformacions olímpiques. Manuel Vázquez Montalban, en veure les fotos que va fer d’aquells temps, li va dedicar un text titulat Melodia del Raval, on parla del Raval com un d’aquells barris que sobraven. Que sobren encara. Barris que ningú vol veure, que ningú vol mirar, però que existeixen i fins i tot són necessaris. Els barris on Jordi Oliver ha dipositat la mirada des de llavors. Barris de tot el món que han configurat el treball expositiu Alma gitana.
    Publica habitualment amb El País, The Guardian, Yo Dona i La Vanguardia.
    Ha treballat com a fotògraf en nombroses campanyes de publicitat, tant institucionals com comercials.
    Entre els anys 2015 i 2018 va treballar com a fotògraf per a la web de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.
    En l’àmbit documental social, va iniciar la seva trajectòria com a operador de cambra i després va fer alguns documentals, sempre amb un marcat interès social.
    Pel que fa a la docència, fa més de deu anys que imparteix tallers que tenen com a objectiu que els alumnes descobreixin la seva pròpia manera de mirar la realitat.

    Jordi Oliver

    https://www.instagram.com/oliverjordiphoto/

Abrir chat
Et puc ajudar? ¿Te puedo ayudar?
Hola!
Et puc ajudar? ¿Te puedo ayudar?