Hem escollit

Amb aquest títol i subtítol situem la nostra tria de poemes al voltant de la sempre precària existència del nostre país. El feixuc i constant to be or not to be, tan català.

Potser encara som aquí perquè hi hem cregut, torracollons, perquè hem resistit i també perquè hem tingut poetes.

Poetes que, al costat del poble, han mantingut l`esperança, la lluita, la flama i, sobretot, la llengua.

Perquè, ja ho sabem, sense la llengua no seríem el que som.

Si és que som…

Tot just dir versos catalans, diversos autors, des de l`any de la picor fins que no se sàpiga si és nen o nena…

Per damunt del soroll de lloros. Prou plors; paraula.

Entre el poble i els poetes, inventant paraules, ha estat posible que això que anomenem Catalunya encara sigui una realitat tossuda, un somni de llibertat, un desig de convivència amb els altres pobles.

Hem fet una mirada cap enrere perquè necessitem trobar el camí. I fer-lo. Un camí.

Restem el que som i serem el que voldrem.

Programa:

L’EMIGRANT, Jacint Verdaguer

MEDITACIONS A VIL·LA JOANA, Joan Margarit

L’ONZE DE SETEMBRE DE 1714, Salvador Espriu

LA CAMPANA DE SANT HONORAT, Josep Maria de Sagarra

LES TOMBES FLAMEJANTS, Ventura Gassol

CATALUNYA (1714-1936), Agustí Esclasans

CALL, Marcel Riera

CANT DE LA BANDERA, Joan Maragall

PÀTRIA, Ignasi Iglesies

A TOTS, Joan Fuster

LA RESPOSTA, Josep Carner

NO PASSAREU!, Apel·les Mestres

TOT ÉS INÚTIL (De festes llunyanes (1978), Vicent Andrés Estellés

PÀTRIA LLIURE (De Prat de la Mola 1980), Vicent Andrès Estellés

PUC DIR CAMÍ (De Als poetes amics), Marià Villangómez

EL DIA, Agustí Bartra

AU JOVENT VIA FORA!, Anònim (s XIX)

DES D’UN BASTIÓ DEL CASTELL DE FOIX, Víctor Balaguer

LES GORGES, Joan Salvat-Papasseit

CORRANDES D’EXILI, Pere Quart

EL MEU POBLE I JO, Salvador Espriu

ASSUMIRÀS LA VEU D’UN POBLE, Vicent Andrés Estellés

MEDITACIÓ ÚLTIMA, Miquel Martí i Pol

A LA PÀTRIA (Guardeu-me la paraula, 1962), Xavier Amorós

LES CASES DEL MEU CARRER, Enric Casasses