Categoria: teatre

  • 4 power of fragility

    4 power of fragility

    Programación Principal

    4 power of fragility // Projecte TeenFriday

    Co-creació internacional de: Aorca (Portugal), IJshamanka (Itàlia), Saine Ensemble (Finlàndia), Sala Fènix (Barcelona). Una recerca sobre la fragilitat.

    Divendres 8 de novembre, 17h 

    L’entrada és gratuïta, però tindrem una caixa solidària per a qui vulgui aportar voluntàriament. Tot el recaptat es destinarà a les persones afectades per la DANA a València, a través de World Vision, una ONG dedicada des de 1950 a brindar ajuda humanitària a les comunitats més vulnerables del món.

     
    IMPORTANT: La funció es realitzarà a La Sala, Teatre del Poble Espanyol, Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 13, Recinte Poble Espanyol, Barcelona
    Aquest és el resultat de 2 anys de treball i co-creació en el marc del projecte europeu CREA-RE  (Grant Agreement nº 101095029 – CREA-RE) i es mostrarà dins de la programació del TeenFriday
    Teatre-dansa. Diversos idiomes
    Durada: 60m + col·loqui postfunció amb els 4 grups de creació

    SINOPSI


    Quan ens mostrem més vulnerables la connexió amb els altres és més profunda, més honesta, més bonica. La força de la fragilitat és que quan ens unim i connectem desde lo fragil és transformador, ens transforma i som invencibles aqui. Com tractes una capsa quan no té l’etiqueta de fragil i com canvia el tractament quan té l’etiqueta de fragil. 

    MÉS INFORMACIÓ

    WEB OFICIAL

    FITXA ARTÍSTICA


     

    AORCA (Portugal)

    Interprets: Sofia Brito, Adriana Xavier, Tina Knipschild, Romy Weber

    Direcció artística i coreografia: Sofia Brito
    Performers: Sofia Brito, Susana Vilar, Lilly Schulz, Tina Knipschild, Romy Weber, Adriana Xavier
    Música: Mariana Root
    Participació en el procés creatiu: Cristina Gonçalves, Maura Santana, Hedvige Patrício, Matilde Sousa, Rita Coelho e Rodrigo Coelho
    Producció: Alicja Gladysz
    Assistent de producció i comunicació: Luana Fernandes
    Vídeo: Joel Duarte
    Fotografia: Rui Luz i Guida Luz

     

    IJSHAMANKA (Itàlia)

    Interprets: Mila Taddei, Sara Brutti, Matilde Savoia

    Direcció artística i coreografia: Monia Mattioli
    Producció: Ijshaamanka
    Tècnic i escenografia: Giancarlo Taddei
    Vídeo: Giancarlo Taddei
    Vestuari i attrezzo: Petra Bartels
    Música: Hale Heal, Nynke Laverman 
    Fotografia: Marco Pozzi

     

    SAINE ENSEMBLE (Finlàndia)

    Interprets: Aura Peltoniemi, Reettaleena Rauhala, Annatuuli Saine

    Concepte, coreografia: Annatuuli Saine
    Música, disseny de so, gravacions d’estudi i mescla: Olli Kari
    Co-coreografia: Reettaleena Rauhala
    Edició de text: Seppo Parkkinen
    Vídeo: Mika Tertsunen
    Fotografia: Chris Senn
    Vestuari i attrezzo: Annatuuli Saine
    Traduccions: Annatuuli Saine, Anna Palmio, Kaj Lydecken, Aalto Peltoniemi

    SALA FÈNIX (Barcelona)

    Interprets: Elia Serrano, Laia Ponce, Martina Navarro, Joan Ramos, Louis Sela

    Direcció artística: Pere Borrell, Anna Tamayo, Felipe Cabezas
    Producció: Isabella Pintani (Sala Fènix) i Gabriela Marsal (Suika)
    Fotografia: Josep Tobella i Marc Mampel (Gusto Audivisual)
    Vídeo: Marc Mampel (Gusto Audiovisual)
    Disseny gràfic: Isabella Pintani
    Tècnic del Teatre: Arnau Moldes
    Agraïments: Julia Perpiña i Oumar Balde
    Complicitats: Gemma Figueras i Rosa Moliné (Col.legi del Teatre de Barcelona)

  • Matar el fill

    Matar el fill

    Programación Principal

    Matar el fill

    De i amb Xavier Alomà // Direcció d’Anna Tamayo // Cia Alone
    Del 6 de novembre a l’1 de desembre de 2024, de dimecres a diumenges, 20h

    Dissabte 16 de novembre funció accessible amb visita tàctil. Un reconeixement immersiu dels elements que acompanyen la posada en escena de l’espectacle. Abans de la funció, els espectadors poden passejar-se per l’escenari i tocar tots els elements escenogràfics, de vestuari i d’attrezzo. La visita tàctil comença a les 18:30h, la funció és a les 20h.

    Divendres 22 de novembre 17h: funció extra TeenFriday, gratuïta per a joves entre 14 i 18 anys

    Dissabte 23 de novembre: col·loqui postfunció amb Mercè Alegre de Fent Cercle, acompanyament al dol i a la pèrdua a través de l’art   

    Espectacle en Català
    Durada: 65m

    SINOPSI


    Després de morir el seu pare, en Xavier es troba davant d’una estranya contradicció: tot i que la major part de la seva vida l’ha vist com un ésser violent, descobreix que el troba a faltar. Aquest sentiment l’empeny a reevaluar la relació amb el seu pare, així com a intentar desxifrar aquesta persona amb qui comparteix la meitat de la seva genètica.

    D’aquesta manera farà un viatge en el temps per recuperar alguns dels seus records d’infància i adolescència, i també per reconstruir moments de la joventut del seu pare, per explorar els seus somnis i els de tota la seva família; ajudant-se de la comèdia, la música dels 90 i la màgia del teatre per mirar d’entendre en quin moment tot es va trencar. I decidir, al capdavall, si val la pena recomposar totes les peces o és millor seguir endavant desfent-se del pes de l’herència familiar.

    FITXA ARTÍSTICA


    Text i interpretació: Xavier Alomà
    Direcció: Anna Tamayo
    Espai escènic, il·luminació i vestuari: Mariona Signes
    Audiovisuals: Ramon Catà
    Fotografia: Kim Kuipers
    Disseny cartell: Ferran Muñoz
    Producció: Cia. Alone

    Agraïments:
    A Pere Cabaret, Marta Méndez, Clara Prada i Sandra Menárguez, per la seva
    col·laboració.
    A la meva iaia Divina i la meva mare, els veritables puntals d’aquesta història.
    A la Mel B, l’Emma, la Geri, la Victoria i la Mel C, per ser banda sonora i refugi.
    I al meu pare, per tot i malgrat tot.

    Espectacle creat en residència al Centre Cultural Albareda (Barcelona)

    Aquest és un dels projectes seleccionats dins la tercera convocatòria conjunta de Textos i projectes 23-24 “On el teatre batega” que s’organitzen des dels Teatres de Proximitat

  • Una pluja irlandesa

    Una pluja irlandesa

    Una pluja irlandesa

    De Josep Pere Peyró // Amb Rafa Cruz i Gretel Stuyck

    2 i 3 de novembre de 2024,  20h

      
    Espectacle en Català
    Durada: 55m

    Amb el suport de    

    Cicle #PONTAERI


    Segurament has sentit a parlar de les aus migratòries, aquestes criatures que creuen continents, traçant en el cel camins invisibles amb el seu majestuós vol.

    El Cicle de teatre #PONTAERI arriba a Barcelona així, com un vol fugaç i fascinant, oferint a la ciutat una oportunitat única de gaudir d’aquests espectacles. Amb el Cicle #PONTAERI, companyies teatrals d’arreu del món migren per compartir la seva creativitat. Les seves obres només es presentaran durant uns pocs dies, com un ocell que creua el cel i desapareix ràpidament, deixant un record que perdurarà per sempre.

    Aprofiteu aquesta oportunitat única per ser partícips d’aquesta efímera i màgica experiència teatral.
    Les entrades són limitades, així que assegureu-vos la vostra!

    SINOPSI


    En una taula de bar, una dona reviu els moments més significatius de la seva relació.
    L’espectador es converteix en un voyeur impúdic de la derrota amorosa d’una parella que voldria explicar el que les relacions tenen d’inexplicable.
    Teatre de proximitat en la tradició del teatre de cambra de Strindberg o el teatre íntim d’Adrià Gual, que busca els petits espais, dins o fora dels teatres, amb la intenció de camuflar-se en el si de la vida. Ara que ella s’ha teatralitzat, el teatre sembla buscar la realitat.

     

    FITXA ARTÍSTICA


    Dramatúrgia i Direcció: Josep Pere Peyró
    Intèrprets: Rafa Cruz i Gretel Stuyck
    Música Original: Anibal Martínez
    Escenografia i Vestuari: La Màquina
    Il·luminació: Mingo Albir
    Ajudant de Direcció: Aitor Aguirre
    Fotografia: Eugenio Vizuete
    Realització: Juan Carlos López
    Disseny: Hector Mazzari
    Agraïments: Fernando Calzadilla

    JOSEP PERE PEYRÓ

    Palma de Mallorca, 1959.
    Autor, director i dramaturg format en el Laboratori Actoral del Teatre Fronterizo i en els tallers de Dramaturgia de José Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett de Barcelona. Fundador de nombrosos projectes teatrals i audiovisuals, l’últim ha estat la companyia La Invención que li ha permès produir i distribuir les seves darreres obres. És membre del CPA, Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya, soci del GAC, Guionistes Associats de Catalunya i de l’Associació d’Autors de les Illes Balears.
    En la docència destaca com a professor d’interpretació actoral i dramatúrgia textual en nombroses universitats i escoles de teatre, dins i fora del país. Forma part dels autors inclosos en els Itineraris de Lectures de la Institució de les Lletres Catalanes.
    Ha estat guardonat amb importants premis dels quals destaquem: Premi Butaca per “Criaturas”, Ignasi Iglesias per “El Encuentro”, Crítica de Barcelona per “Desiertos”, dues vegades Premi Serra d’Or per les obres “Las puertas del Cielo” i “La valla” i Premi Festival Internacional de Valparaíso, Chile per l’obra “Una pluja irlandesa”.

    “La Màquina és teatre, escola i companyia; però també és un espai de compromís amb la reflexió del contemporani, la inclusió i el mestissatge. De aquí el nostre interès en crear ponts amb Catalunya, Iberoamèrica i Europa. LA FORÇA ESTÀ EN LA DIVERSITAT DE MIRADES. Com a companyia i teatre ens basem en la dramatúrgia contemporània. Ens agrada parlar del present i intuir el futur. Aquest és un projecte que tira del pulmó dels seus fundadors i del compromís dels professionals, ja que treballem en condicions molt precàries a nivell de pressupost.

    Seguint aquesta premissa de compromís amb l’actual, en confabulació amb autors en actiu, generem dramatúrgies que parlen del present: la col·laboració amb Marc Rosich en “Les nits de Salustiana”, Joaquín Daniel en la nostra trilogia, o de Ricard Ruiz Garzón, en el cas de “Hay que tirar las vacas por el barranco”, espectacle sobre l’esquizofrènia que va visitar els festivals de: Santiago a Mil i Temporada Alta Buenos Aires. Per això insistim en aquesta proposta creada per als instruments de dos actors que porten més de 20 anys de trajectòria i que promet no deixar indiferent l’espectador.”

  • PIM! PAM! PUM! Si hi ha grills hi ha esperança

    PIM! PAM! PUM! Si hi ha grills hi ha esperança

    PIM! PAM! PUM! Si hi ha grills hi ha esperança

    De Joaquín Daniel // Amb Rafa Cruz i Gretel Stuyck

    30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 2024,  20h

    Espectacle en Català
    Durada: 70m

    Amb el suport de        

    Cicle #PONTAERI


    Segurament has sentit a parlar de les aus migratòries, aquestes criatures que creuen continents, traçant en el cel camins invisibles amb el seu majestuós vol.

    El Cicle de teatre #PONTAERI arriba a Barcelona així, com un vol fugaç i fascinant, oferint a la ciutat una oportunitat única de gaudir d’aquests espectacles. Amb el Cicle #PONTAERI, companyies teatrals d’arreu del món migren per compartir la seva creativitat. Les seves obres només es presentaran durant uns pocs dies, com un ocell que creua el cel i desapareix ràpidament, deixant un record que perdurarà per sempre.

    Aprofiteu aquesta oportunitat única per ser partícips d’aquesta efímera i màgica experiència teatral.
    Les entrades són limitades, així que assegureu-vos la vostra!

    SINOPSI


    Què passa si per un moment cal desposseir-se de tot el confort i només entendre’s? Aquest és el punt de partida d’aquesta epifania dels grills.
    Una parella, noi i noia, molt normals, es troben desposseïts de totes les seves comoditats. No sabem on ni quan succeeix, només sabem que estan fugint.
    Aquesta fugida porta aquests dos antiherois a un viatge interior en el que el món de la parella i “el sentit de la vida” han desaparegut.

    L’excés de llum i la sobreinformació tàctil els ha deixat indefensos. Aquest joguet escènic conté: comèdia, amor, drama, passió, ombres xineses, màgia, fantasia, western, epopeia, conte infantil i epifania secundada per grills i ovelles; i planteja un viatge hilarant cap a la capacitat de l’ésser humà del pitjor i del millor.

    FITXA ARTÍSTICA


    Dramatúrgia i Direcció: Joaquín Daniel
    Intèrprets: Rafa Cruz i Gretel Stuyck
    Música Original: Anibal Martínez
    Escenografia i Vestuari: La Màquina
    Il·luminació: Mingo Albir
    Ajudant de Direcció: Aitor Aguirre
    Fotografia: Eugenio Vizuete
    Realització: Juan Carlos López
    Disseny: Hector Mazzari
    Agraïments: Fernando Calzadilla

    “La Màquina és teatre, escola i companyia; però també és un espai de compromís amb la reflexió del contemporani, la inclusió i el mestissatge. De aquí el nostre interès en crear ponts amb Catalunya, Iberoamèrica i Europa. LA FORÇA ESTÀ EN LA DIVERSITAT DE MIRADES. Com a companyia i teatre ens basem en la dramatúrgia contemporània. Ens agrada parlar del present i intuir el futur. Aquest és un projecte que tira del pulmó dels seus fundadors i del compromís dels professionals, ja que treballem en condicions molt precàries a nivell de pressupost.

    Seguint aquesta premissa de compromís amb l’actual, en confabulació amb autors en actiu, generem dramatúrgies que parlen del present: la col·laboració amb Marc Rosich en “Les nits de Salustiana”, Joaquín Daniel en la nostra trilogia, o de Ricard Ruiz Garzón, en el cas de “Hay que tirar las vacas por el barranco”, espectacle sobre l’esquizofrènia que va visitar els festivals de: Santiago a Mil i Temporada Alta Buenos Aires. Per això insistim en aquesta proposta creada per als instruments de dos actors que porten més de 20 anys de trajectòria i que promet no deixar indiferent l’espectador.”

  • Flamenco negro

    Flamenco negro

    Flamenco negro

    De Fernando López // Amb Fernando López i Germain Boungou
    Circuito de la Red de Teatros Alternativos 

    28 i 29 d’octubre de 2024, 20h

    Amb la teva entrada (utilitzant el codi de barres de l’entrada) podràs assistir gratuïtament al taller “Del tango de negros al tango flamenco” 
    Espectacle sense text
    Durada: 50m

    Amb el suport de  

    Cicle #PONTAERI


    Segurament has sentit a parlar de les aus migratòries, aquestes criatures que creuen continents, traçant en el cel camins invisibles amb el seu majestuós vol.

    El Cicle de teatre #PONTAERI arriba a Barcelona així, com un vol fugaç i fascinant, oferint a la ciutat una oportunitat única de gaudir d’aquests espectacles. Amb el Cicle #PONTAERI, companyies teatrals d’arreu del món migren per compartir la seva creativitat. Les seves obres només es presentaran durant uns pocs dies, com un ocell que creua el cel i desapareix ràpidament, deixant un record que perdurarà per sempre.

    Aprofiteu aquesta oportunitat única per ser partícips d’aquesta efímera i màgica experiència teatral.
    Les entrades són limitades, així que assegureu-vos la vostra!

    SINOPSI


    Flamenco negro pren com a punt de partida el tango flamenc, una cançó d’origen afrocubà, també anomenada «tango americà» o «tango de negres». El tango va ser creat als suburbis de l’Havana per persones afrodescendents (moltes d’elles encara esclavitzades), va arribar a Espanya al segle XIX i es va anar transformant fins a donar lloc al tango flamenc. Tot i l’èxit d’aquest ball només arribar a la península Ibèrica, alguns mestres de dansa van decidir sanejar i transformar les seves postures i gestos coreogràfics, considerant-los massa explícits i indecents per ser presentats a l’escenari o en esdeveniments públics davant d’un públic burgès. Per tant, el tango va anar perdent gradualment les seves referències afrocubanes però va mantenir el seu vincle amb les classes socials més baixes, sent ballat per persones gitanes i altres ciutadans que mai no van pertànyer a l’alta societat. La proposta escènica, de format adaptable i caràcter multidisciplinari, hibrida dansa contemporània, ball flamenc tradicional, cant en directe i projeccions audiovisuals. Així, se’ns permet viatjar en el temps per apropar-nos, amb humor, al patrimoni musical del segle XIX, i entendre com aquest tango flamenc va acabar sent una eina d’apoderament en alguns barris «de pell torrada» com Triana (a Sevilla) o Sacromonte (a Granada).

    FITXA ARTÍSTICA


    Concepció, coreografia i direcció: Fernando López
    Interpretació: Fernando López i Germain Boungou
    Audiovisuals i fotografia: Tándem 579 / Eric van Nieuwland / Gorka Bravo
    Vestuari: La Heaty
    Distribució: Alex Pujol (Espanya); Angels Queralt (França)
    Amb el suport de: Centro Coreográfico Canal (Madrid); Residencias 2+2 BenAmil/Espai Inestable (València); Culture Moves Europe; Centre National de la Danse (Lió); Association de Chercheurs en Danse (França)

    FERNANDO LÓPEZ

    (Madrid, 1990). Bailaor, coreógrafo y filósofo. Doctor en Estètica per la Universitat Paris 8-Saint Denis, compagina l’activitat artística amb la investigació acadèmica i l’ensenyament.
    Des de 2009 dirigeix la seva pròpia companyia en l’àmbit del flamenc contemporani, havent estrenat més de deu espectacles en què la dansa, la paraula i la música es barregen traspassant totes les etiquetes.
    En les seves creacions, ha comptat amb la participació d’artistes com Álvaro Romero, Jero Férec, Belén Maya, La Chachi, Carmen Muñoz i Isabel Do Diego, entre altres.
    Així mateix, ha estat sol·licitat com a director artístic i assessor per coreògrafs com Olga Pericet, Belén Maya, Juan Carlos Lérida, José Manuel Álvarez i Poliana Lima, entre altres.
    Entre altres reconeixements, va rebre el Premi a Millor Ballarí del Certamen El Álamo (2010) i la Beca DanceWeb (2013) del Festival ImpulsTanz de Viena.
    Des de 2020 és Membre de l’Acadèmia de les Arts Escèniques d’Espanya i professor convidat en diferents universitats d’Espanya i França, on imparteix tallers teòrics i pràctics centrats en la investigació-creació i en les qüestions de gènere en la dansa.

  • Mosca

    Mosca

    Mosca

    De Gustavo del Rio // Amb Fernanda Barrio, Rocío Salgado i Martín Maez

    27, 28, 29 de setembre de 2024,  20h. 

    29 de setembre, funció extra: 12:30

    El divendres 27: col·loqui post-funció amb NACE. No al acoso escolar
    Espectacle en Castellà
    Durada: 60m

    Amb el suport de   

    Cicle #PONTAERI


    Segurament has sentit a parlar de les aus migratòries, aquestes criatures que creuen continents, traçant en el cel camins invisibles amb el seu majestuós vol.

    El Cicle de teatre #PONTAERI arriba a Barcelona així, com un vol fugaç i fascinant, oferint a la ciutat una oportunitat única de gaudir d’aquests espectacles. Amb el Cicle #PONTAERI, companyies teatrals d’arreu del món migren per compartir la seva creativitat. Les seves obres només es presentaran durant uns pocs dies, com un ocell que creua el cel i desapareix ràpidament, deixant un record que perdurarà per sempre.

    Aprofiteu aquesta oportunitat única per ser partícips d’aquesta efímera i màgica experiència teatral.
    Les entrades són limitades, així que assegureu-vos la vostra!

    SINOPSI


    Mosca és un joc de nens, una cosa que pot convertir-se en un malson.

    L’obra explica la història d’en Pedro, un nen de deu anys que pateix bullying a l’escola.

    En Pedro es reflecteix als ulls de la seva mare, el seu pare i la seva mestra en qualsevol moment de la peça.

    Colpidora i intensa, Mosca aprofundeix en la vida d’un nen i el que se sent en patir bullying, però també la por, els prejudicis i el no saber què fer i com solucionar-ho, i l’entorn en què es desenvolupa en Pedro. El bullying és un dels greus problemes de la nostra societat actual. Mosca és un projecte que parla de l’entorn dels nens a través de la seva família i la seva escola.

    La impotència de no saber què fer i la falta d’informació en no detectar a temps el problema, l’absència, l’amor, la compassió, l’assetjament.

    Ártika Cía vol continuar investigant temes poc visibles amb una aposta que parteix d’un text de Gustavo Del Río per portar a escena realitats molt properes però que hem de seguir exposant.

    FITXA ARTÍSTICA

    Direcció i autoria: Gustavo del Río
    Intèrprets: Fernando Barrio, Martín Maez, Rocío Salgado
    Disseny i producció escenogràfica: Gustavo Brito
    Disseny d’il·luminació: Javier Quintana

    CIA ARTIKA

    “La trajectòria d’aquests anys ens ha impulsat a donar el següent pas i començar a produir espectacles com a companyia pròpia, ja que comptem amb les eines necessàries perquè aquest projecte aconsegueixi assolir les expectatives que tenim dipositades en ell. La sala compta amb un equip artístic i tècnic de primer nivell en l’escena gallega, tots ells professionals de reconeguda trajectòria i demostrada experiència en el sector. Per això, ens hem embarcat en aquesta nova etapa, recolzant-nos en tots ells. 

    L’objectiu principal del seu naixement és: fer del teatre una activitat d’ús habitual i necessari en la vida de les persones. Després de conviure durant anys amb la realitat teatral, els membres de la companyia es donen compte de la necessitat d’apropar el teatre a la societat. Per aquest motiu, la companyia, a través dels seus espectacles, defensa que el fet teatral ha de tenir un pes específic, tant en l’oci dels adults com en la formació, aprenentatge i divertiment dels més petits, portant el teatre a tots els llocs d’exposició habituals i també a aquells espais on actualment està desapareixent: l’escola, les petites ciutats i, fins i tot, aldees i pobles. La companyia entén que el teatre ha de ser una eina de gran utilitat per a l’aprenentatge i en el desenvolupament dels nens, nenes i, alhora, del públic adult. Ha de convertir-se en un element motivador i transmissor del coneixement, però sense oblidar el component de divertiment i oci que ha de tenir el teatre per a tota classe de públic.”

  • Búnker

    Búnker

    Programación Principal

    Búnker

    D’Albert Requena i Christian Atanasiu // Direcció: Carlo Mô
    Cia REKETANASIU: COMPANYIA RESIDENT SALA FÈNIX 2024
    Del 4 al 22 de setembre de 2024, de dimecres a diumenges, 20h
    Espectacle en Català
    Durada: 60m

    SINOPSI


    BÚNKER” és una comèdia clownesca d’humor àcid i absurd on dos personatges viuen una realitat post apocalíptica. Potser són els únics supervivents d’una catàstrofe a nivell mundial. En un espai, anomenat el búnker, viuen les seves paranoies i obsessions. S’emboliquen en les trampes de la ment i rellisquen cap a situacions absolutament caòtiques i absurdes. Una comèdia d’embolics i enganys mentals dels personatges però també de les expectatives del públic.

    FITXA ARTÍSTICA


    Autoría: Albert Requena i Christian Atanasiu

    Interpretació: Albert Requena i Christian Atanasiu

    Direcció: Carlo Mô

    Vestuari i escenografia: cia Reketanasiu

    Disseny d’il·luminació: Christian Atanasiu

    Assessoria tècnica: Manel Bocero i Mattia Russo

    Assessoria a la producció: Isabella Pintani

    Producció: Cia Reketanasiu

    Suport a la producció: Sala Fènix

    COMPANYIA RESIDENT SALA FÈNIX 2024

    Agraïments:

    La Lleialtat Santsen

    Aquest és un dels projectes seleccionats dins la tercera convocatòria conjunta de Textos i projectes 23-24 “On el teatre batega” que s’organitzen des dels Teatres de Proximitat

  • Timón of(f) Caracas

    Timón of(f) Caracas

    Timón of(f) Caracas

    Variacions sobre Timón de Atenas de W. Shakespeare
    D’Elio Palencia // Amb Kevin Jorges

    30, 31 d’agost i 1 de setembre de 2024,  20h

    ATENCIÓ: FUNCIÓ EXTRA: 2 DE SETEMBRE, 20h

    Espectacle en Castellà
    Durada: 70m

    Amb el suport de   

    Cicle #PONTAERI


    Segurament has sentit a parlar de les aus migratòries, aquestes criatures que creuen continents, traçant en el cel camins invisibles amb el seu majestuós vol.

    El Cicle de teatre #PONTAERI arriba a Barcelona així, com un vol fugaç i fascinant, oferint a la ciutat una oportunitat única de gaudir d’aquests espectacles. Amb el Cicle #PONTAERI, companyies teatrals d’arreu del món migren per compartir la seva creativitat. Les seves obres només es presentaran durant uns pocs dies, com un ocell que creua el cel i desapareix ràpidament, deixant un record que perdurarà per sempre.

    Aprofiteu aquesta oportunitat única per ser partícips d’aquesta efímera i màgica experiència teatral.
    Les entrades són limitades, així que assegureu-vos la vostra!

    SINOPSI


    És el resultat d’un procés de laboratori a partir de Timó d’Atenes de William Shakespeare. En la imatge del barril buit on diuen que vivia —exiliat i precari com Timó— el filòsof cínic Diògenes, un dramaturg i un actor visualitzen un barril (de petroli?). Es proposen jugar lliurement amb la faula de l’autor anglès i creuar-la amb les seves vivències com a emigrants a Espanya. Busquen crear així una mena de calidoscopi en què temps, espais, personatges i accions flueixin per ser recomposats pels espectadors: un jove es reinventa i sobreviu desitjant salvar el millor de si mateix; diversos actors es proposen oferir un regal a aquella ciutat de la qual forçosament van haver de marxar… i l’”allà”, el “deixat”, la memòria… difícils d’eludir, els altres —estimats o no— que segueixen, com Timó, esgarrapant la terra per menjar, mentre ressonen ecos de somnis, esperances, traïcions, excessos i incoherències passades… peces d’un trencaclosques que, des del cos d’un actor, entre música, màscares i preguntes, clamen per alguna cosa que aconsegueixi compensar —quan no, transcendir— el fosc final que Shakespeare disposa per al seu misantrop atenès.

    Què fer amb la decepció i el dolor, la inconsistència i la desesperança, que no sigui escriure un epitafi? És possible una resurrecció? Al teatre, potser.

    FITXA ARTÍSTICA


    Dramatúrgia i direcció: Elio Palencia
    Intèrpret: Kevin Jorges
    Artista plàstic: Nelson Villasana Gadea
    Il·luminació: Gerónimo Reyes / Víctor Blázquez
    Mescles de so: Roberto Tarzieris / Armando D. Hernández
    Assessorament de maquillatge: Ezekiel Monjes
    Assessorament de dissenys: Oriana Nigró Acevedo
    Fotografies: Alberto Ferreras / Andreina Mujica
    Vídeos promocionals: Nathalia Paolini / Carlos Indriago
    Càmeres: Nathalia Paolini / Elena López Plaza / Eric Peña
    Operador de llum/so: Elio Palencia

    ELIO PALENCIA

    -dramaturgia i direcció-
    Autor i director teatral. Guionista de cinema i televisió. S’inicia com a actor en el teatre universitari i passa a l’escena professional en els elencs de Rajatabla i La Compañía Nacional. Com a escriptor, es forma en els tallers del Centre d’Estudis Literaris Rómulo Gallegos i en la direcció al de Directors per al Nou Teatre. Des de finals del segle XX, és un dels autors més portats a l’escena arreu de Veneçuela. Alguns dels seus textos han sorgit de la seva dinàmica amb actors, també ha escrit per a públic infantil, amb grups de teatre comunitari i ha fet adaptacions i versions lliures a partir d’altres autors i gèneres. Des de 1988, ha estat reconegut amb nombrosos premis, entre ells, la primera edició del MAE Fundación Rajatabla, Dramaturgia del Nuevo Grupo, Juana Sujo, Millor Proposta II Festival de Joves Directors, Isaac Chocrón, CELCIT; Posada en Escena Carlos Giménez i, en quatre edicions, el Municipal J. I. Cabrujas de Caracas. A Espanya, on va residir entre 1991 i 2004, va obtenir el Marqués de Bradomín per a Joves Autors, va col·laborar amb el Teatre Alternatiu, l’Escola Cuarta Pared, el CELCIT-Madrid i els FIT de Cadis, Badajoz, Agüimes i Bilbao. La seva feina en teatre ha anat en paral·lel amb la televisió, on ha estat argumentista, dialoguista i coordinador d’equips de ficció, destacant en sèries com Al Salir de Clase, a Espanya i, a Veneçuela, en Voltea pa’ que te enamores, ¿Vieja yo? i El árbol de Gabriel, entre altres. Ha escrit guions per a cinema. Amb Cheila, una casa pa’ maíta, adaptació de la seva peça teatral La quinta Dayana, va obtenir el Premi al Millor guió en el Festival de Cinema Nacional de Mérida el 2009. Des de 2018 resideix novament a Madrid.

  • Cándida

    Cándida

    Cándida

    D’Anna Tamayo // Amb Anna Tamayo i Joange

    Del 03 al 14 de juliol de 2024, de dimecres a diumenge, 20h

    Atenció: el 13 de juliol no hi ha funció 

    Espectacle en Castellà
    Durada: 60m

    SINOPSI


    Cándida és un “solo” canalla i personal en el que l’Anna conta, canta i balla la seva experiència amb els fongs vaginals.

    L’actriu, acompanyada de la música Joange i del seu violí, es riu del seu propi drama utilitzant tots els recursos que té al seu abast.

    Amb sarcasme i amb tendresa, amb humor i titelles, amb la seva veu i amb el seu cony, l’Anna converteix una íntima confessió en un espectacle irreverent, emotiu i alliberador.

    FITXA ARTÍSTICA

    Idea original: Vagina de l’Anna Tamayo

    Autoria i direcció: Anna Tamayo

    Música en directo:  Joange 

    Acompanyament art terapèutic: Mercè Alegre

    Ajudants de direcció: José Tobella, Mercè Alegre, Raquel Loscos

    Interpretació: Anna Tamayo, Joange

    Composició musical: Joange

    Assessora de moviment: Valentina Azzati

    Veu en Off: José Tobella

    Escenografia: Bárbara Massana

    Disseny d’il·luminació: Valentina Azzati

    Cartell i teaser: Núria Gàmiz

    Fotos: Josep Tobella

    Amb la col·laboració de IATBA (Institut d’Art teràpia de Barcelona) i Espai104.

  • El Bufón del Rey Lear

    El Bufón del Rey Lear

    El Bufón del Rey Lear

    De i amb Felipe Cabezas

    SETENA TEMPORADA

    Del 17 al 28 de juliol de 2024. De dimecres a diumenge,  20h

    Atenció: dissabte 27 de juliol funció accessible amb visita tàctil. Un reconeixement immersiu dels elements que acompanyen la posada en escena de l’espectacle. Abans de la funció, els espectadors poden passejar-se per l’escenari i tocar tots els elements escenogràfics, de vestuari i d’attrezzo. La visita tàctil comença a les 18:30h, la funció és a les 20h.

    Ardiopresentació: Les persones cegues o amb baixa visió poden escoltar la següent explicació dels elements escenogràfics, personatges (amb les seves veus) i altres informacions que faciliten la comprensió de l’acció en escena

    Espectacle en Castellà
    Durada: 75min

    SINOPSI


    Escrita en l’any 2017, El Bufón del Rey Lear és una adaptació contemporània del clàssic de Shakespeare des d’una perspectiva burleta, crítica i mordaç.

    Segons la premsa: «Tot està en el servei d’una sàtira feroç, irònica i clara de la situació actual que viu Catalunya.» Toni Polo, EL PAÍS.

    El Rei Lear, en l’ocàs del seu regnat ha dividit el regne entre els seus 3 filles, però un capritx desproporcionat de l’ancià rei desencadena una lluita de poders que acabarà involucrant a tot un poble.

    Una versió amb ressons de contemporaneïtat i carregada de picades d’ullet al convuls present on la història secundària ens porta fins als nostres problemàtics dies, qüestionant el rol de la reialesa en el món modern, les polítiques culturals i les eternes lluites de classes. El Bufón del Rey Lear és el cinquè monòleg teatral de Felipe Cabezas, en el qual recupera l’ús de màscares i incideix un llenguatge dinàmic, visual i intens, passant per diversos estats interpretatius.

    FITXA ARTÍSTICA


    Autoría i direcció: Felipe Cabezas

    Interpretació: Felipe Cabezas

    Direcció d’art, creacció de màscares i vestuaris: Anna Chwaliszewska

    Audioescena* : Orestes Gas

    *La banda sonora va ser realitzada usant exclusivament sons emesos per l’actor Felipe Cabezas

    Assessoría actoral: Jordi Pérez

    Elements d’atrezzo: Artesanos Grima

    Veus en off: Fernando de la Torre, Ágata Cabezas, Olga Ulyanovskiy

    Diseny gràfic: Isabella Pintani

    Fotos: Genia Badano

    Agraïments: Hebert Parodi, Ferran Civit, Jordi Barra i un agraïment especial a María Suanzes.

    Producció: Sala Fènix

    Assessoria i producció: Gabriela Marsal (Suika)

    PREMSA


    El bufó treu els draps bruts

    «Cabezas teixeix, amb el seu segell crític, irònic i actual, una realitat paral·lela en l’obra que li permet denunciar obertament la situació que viu el teatre alternatiu en l’actualitat».
    TONI POLO, EL PAÍS 

    La cruesa de la veritat

    «La sàtira shakespeareana demostra que té vigència en el temps… No li tallaran el cap perquè ara ja no es fan, aquestes coses, però la metàfora de la situació de la cultura queda ferotgement clara». TONI POLO, Recomana.cat

    Puro Teatro e ingenio en estado puro

    «Vuelve una lección magistral de teatro. Teatro puro. Teatro dentro del Teatro. Un espectáculo ágil, dinámico, sorprendente, divertido y que invita a reflexionar, puesto que en el fondo somos bufones en nuestra propia vida. El Bufón del Rey Lear, es el quinto monólogo de un magnífico actor, Felipe Cabezas, un maestro en la utilización de las máscaras y la Commedia dell´Arte, y en muchas cosas más como aquí demuestra». FERRAN BAILE, Recomana.cat

    Èpica de petit format

    «El muntatge demostra que es pot (i cal) reinterpretar Shakespeare des d’una òptica viva, contemporània, connectant-lo a fets actuals i colpidors […] El bufón del Rey Lear és un espectacle vibrant, intens, que no dona respir ni al seu únic intèrpret ni al públic».  CARME TIERZ, Recomana.cat

    El Bufó narra fets del passat ?

    «Un text crític respecte al poder amb molts missatges implícits, adaptat a la situació política actual … “decir la verdad es un signo de locura” perquè les lluites de poder de les filles del Rei Lear no són tan diferents de les lluites de poder a la nostra època. I la vida dels bufons de la cort no estan tan allunyades de la vida dels actors d’avui, la precarietat laboral i un futur incert uneixen al bufó i a l’actor que l’interpreta». MIQUEL GASCÓN, Teatre Barcelona

    Equilibri entre realitat i màscara

    «En aquest muntatge Felipe Cabezas ha cuidat al màxim tots els detalls, i la veritat és que el resultat ha estat magnífic. S’ha deixat assessorar per l’equip artístic durant les lectures del text , ha fet assajos oberts amb la finalitat d’escoltat la opinió dels espectadors , ha reduït el text , però sobretot, penso que una de les coses més importants que ha fet, ha estat el rodejar-se d’un equip de professionals extraordinari». NEUS MÒNICO FERNÁNDEZ, Teatre Barcelona.

    Un Bufón lúcido y mordaz que fué despreciado por hacer bien su trabajo

    «El Bufón del Rey, en la Sala Fénix, es un montaje que nos explica una historia muy conocida, pero desde los ojos del bufón, de forma lúcida y ácida. El bufón cumple bien su trabajo: nos entretiene… pero nos dice verdades como puños, que nos golpean duramente». NICOLÁS LARRUY, Espectáculos BCN

    El rei Lear cau a la farsa de la realitat

    «Felipe Cabezas ha fet un salt mortal sobre el Rei Lear (…) Àgil en introduir ressò d’actualitat, Cabezas ha introduit també la reacció a l’1-O i la poca habilitat de la monarquia».  JORDI BORDES, Recomana.cat

    Jo vaig conèixer Lear

    «La gran virtut, però, de El bufón del Rey Lear és el to que han trobat el protagonista i el director d’actors (Jordi Pérez) a l’hora d’explicar-nos la seva versió de la història de Shakespeare. Un to com de xiuxiueig que assoleix un nivell d’intimitat molt notable. Molt destacable el joc de màscares i l’habilitat a l’hora de donar-se la rèplica a sí mateix amb diversos personatges en un exercici de virtuosisme que en cap moment cau en l’esquizofrènia escènica que podríem témer». XAVI PIJOAN, Teatre Barcelona

    La intimitat d’un bufó

    «l’obra en general té una essència bufó. Té aquest punt gore, grotesc. Porta la broma a extrems perillosos, que ens incomoden molt i ens fan enfonsar-nos a la butaca però, ràpidament, el protagonista dona un gir amb molt d’ingeni ( característica també típica del bufó), tornant-se un humà conscient de nou als nostres ulls. Tot i així, sempre estem situats a la frontera amb allò políticament (molt) incorrecte, que creua profundament per moments. I ho fa amb tanta qualitat i amb aquesta “ saviesa del tonto”, que tot i trobar-nos davant d’una obra que no està en un registre que jo aniria a veure d’entrada, surto encantada». BETTY ENGUIX, Teatre Barcelona

    Contacte distribució:

    GABRIELA MARSAL
    +34 675864506
    GM@SUIKAPRO.COM
    08006 BARCELONA
    SUIKAPRO.COM

  • GREC // Beques Carme Montoriol i Beques Barcelona Crea

    GREC // Beques Carme Montoriol i Beques Barcelona Crea

    Programación Principal

    GREC // Beques Carme Montoriol // Lectura d’alguns dels textos guanyadors

    Dimarts 2 de juliol, 19h

    Entrada 3€ 
    Durada: 2h10m, amb pausa 15m
     

    Obra “ Visions

    Dramaturg: Ferran Joan Miquel Pla

    Actor/Actriu: Jordi Subirà, Berta Giraut

    L’Olga contacta amb una empresa que treballa en l’àmbit immobiliari. Necessita tenir feina ja. En Marco la rep i li fa una entrevista. D’alguna manera, l’Olga intueix que en Marco l’està posant a prova. Però quan comença a treballar, l’Olga s’adona que en realitat té molta llibertat per fer el que ella vulgui. Només hi ha una cosa que té absolutament prohibida: respondre a les trucades del telèfon que té instal·lat damunt de la taula del seu despatx. L’Olga té clar que el rerefons de l’empresa és molt opac i decideix mirar de treure’n l’entrellat. Visions tracta sobre el model del turisme massiu, la gentrificació i els abusos que exerceixen les grans corporacions immobiliàries contra les persones.

     

    Obra “Una llar al camí

    Dramaturg: Jordi Casado i Olivas

    Actor/Actriu: Eleazar Masdeu i Eduardo Lloveras

    L’Ernest mai ha tingut un lloc propi. Sempre ha compartit pis. Sempre ha compartit llar. Amb els pares, amb germans, amb amics. Amb coneguts o desconeguts. Molta vida, però poca intimitat. L’Andy ha viscut sempre sol. Té tres propietats diferents però cap d’elles és una llar perquè sempre està viatjant. Per feina, és clar. Segurament, l’Andy coneix més hotels que persones. Molta intimitat, però poca vida. És en una habitació d’un d’aquests hotels on, després d’intercanviar dos o tres missatges per una aplicació, l’Andy i l’Ernest es troben, i després de trobar-se, mentre es vesteixen, es coneixen, i segurament s’enamoren. Una llar al camí és un text que es pregunta què és exactament una llar, avui, en una ciutat com Barcelona, i com ho podem fer per sentir-nos com casa en una societat cada vegada més deslocalitzada, turistificada, desesperançada i hostil.

    Obra “La neu del jardí

    Dramaturg: Víctor Borràs Gasch

    Actor/Actriu: Àurea Márquez, Mia Esteve

    Fa fred. Ha començat a nevar i el jardí està quedant ben blanc. En aquest primer acte de l’obra, dues germanes, la Marta i la Núria, esperen l’arribada d’un tercer personatge, l’Estel, amb qui han d’acordar el destí del llegat de la seva mare.

    Obra “A Contracor

    Dramaturga: Alba Collado

    Actor/Actriu: Cristina Terzi,  Pol Blancafort

    A Contracor és una obra dramàtica protagonitzada per tres veus femenines que parlen sobre la seva relació amb l’amor, una relació fosca i tortuosa que no les permet ser felices. A través de parlar sobre els vincles que han establert amb els altres, faran aflorar el seu inconscient, les seves pors, les seves obsessions i les seves angoixes. El flux de les seves paraules les farà descobrir per què no són incapaces d’estimar d’una manera sana, com si els seus traumes sortissin a la llum després de molt de temps d’estar amagats en la part més profunda del seu ésser. Els personatges deixaran veure les seves fissures i les seves contradiccions, que hauran d’enfrontar per expiar el seu passat i trobar la pau interior dins d’un món en què sembla que la bellesa no hi tingui cabuda.

    Obra “Les paraules dels altres

    Dramaturg: Roger Torns Baltà

    Actor/Actriu: Roger Torns Baltà

    Un home que decideix retrobar-se amb el que va ser el seu millor amic de la infància uns anys després d’abandonar el grup de tota la vida. Un home enfadat amb el fet d’estar enfadat, un home trist per no poder estar trist, un home cansat del pes del patriarcat i de la ira com a única opció vàlida.

  • El Batec del Grec // WORMS

    El Batec del Grec // WORMS

    Programación Principal

    EL BATEC DEL GREC

    Viu el Festival Grec als Teatres de proximitat

    WORMS. D’Irene Hernanz. Dilluns 1 de juliol, 20h

    Entrada 5€ 

    El Batec del Grec és el cicle que vol donar a conèixer les propostes que acullen els Teatres de proximitat en el marc del Festival Grec: projectes inèdits seleccionats a la convocatòria On el teatre batega 2024-2026. 

    SINOPSI


    DONES EN L’ABSURD

    És l’absurd cosa d’homes?

    Assumint les normes de l’absurd i sota la influència d’obres i espais de desassossec com aquells en els quals succeeix Esperant a Godot o La cantant calba, situem a Olivia i Coloma en un duel que no aconsegueixen entendre.

    Però, qui entén el duel? I qui s’entén a si mateix? I a la seva família? Qui sap res?

    Les Clitorianas, sempre posant la figura de la dona en el centre, trenquen les normes aristotèliques, i algunes pròpies, per a parlar de la memòria, la família i la mort, a través d’un puzzle narratiu que només poden reconstruir.

    O destruir, si és el que necessiten.

    FITXA ARTÍSTICA


    Dramaturgia: Irene Hernanz
    Direcció: Gemma Charines
    Interpretació: Paula Vera, Eva Díez, Gemma Charines
    Cap tècnic del teatre: Manel Bocero

    Projecte seleccionat Convocatòria On el Teatre Batega

    Col·laboren:
    On el Teatre Batega, Associació d’Empreses Productores de Teatre (ADETCA), Festival Grec, Club Onebox, Atrapalo Teatre Barcelona, Tresc, Club La Vanguadia,

Abrir chat
Et puc ajudar? ¿Te puedo ayudar?
Hola!
Et puc ajudar? ¿Te puedo ayudar?