Categoria: teatre

PREMSA

El bufó treu els draps bruts

«Cabezas teixeix, amb el seu segell crític, irònic i actual, una realitat paral·lela en l’obra que li permet denunciar obertament la situació que viu el teatre alternatiu en l’actualitat».
TONI POLO, EL PAÍS 

La cruesa de la veritat

«La sàtira shakespeareana demostra que té vigència en el temps… No li tallaran el cap perquè ara ja no es fan, aquestes coses, però la metàfora de la situació de la cultura queda ferotgement clara». TONI POLO, Recomana.cat

Puro Teatro e ingenio en estado puro

«Vuelve una lección magistral de teatro. Teatro puro. Teatro dentro del Teatro. Un espectáculo ágil, dinámico, sorprendente, divertido y que invita a reflexionar, puesto que en el fondo somos bufones en nuestra propia vida. El Bufón del Rey Lear, es el quinto monólogo de un magnífico actor, Felipe Cabezas, un maestro en la utilización de las máscaras y la Commedia dell´Arte, y en muchas cosas más como aquí demuestra». FERRAN BAILE, Recomana.cat

Èpica de petit format

«El muntatge demostra que es pot (i cal) reinterpretar Shakespeare des d’una òptica viva, contemporània, connectant-lo a fets actuals i colpidors […] El bufón del Rey Lear és un espectacle vibrant, intens, que no dona respir ni al seu únic intèrpret ni al públic».  CARME TIERZ, Recomana.cat

El Bufó narra fets del passat ?

«Un text crític respecte al poder amb molts missatges implícits, adaptat a la situació política actual … “decir la verdad es un signo de locura” perquè les lluites de poder de les filles del Rei Lear no són tan diferents de les lluites de poder a la nostra època. I la vida dels bufons de la cort no estan tan allunyades de la vida dels actors d’avui, la precarietat laboral i un futur incert uneixen al bufó i a l’actor que l’interpreta». MIQUEL GASCÓN, Teatre Barcelona

Equilibri entre realitat i màscara

«En aquest muntatge Felipe Cabezas ha cuidat al màxim tots els detalls, i la veritat és que el resultat ha estat magnífic. S’ha deixat assessorar per l’equip artístic durant les lectures del text , ha fet assajos oberts amb la finalitat d’escoltat la opinió dels espectadors , ha reduït el text , però sobretot, penso que una de les coses més importants que ha fet, ha estat el rodejar-se d’un equip de professionals extraordinari». NEUS MÒNICO FERNÁNDEZ, Teatre Barcelona.

Un Bufón lúcido y mordaz que fué despreciado por hacer bien su trabajo

«El Bufón del Rey, en la Sala Fénix, es un montaje que nos explica una historia muy conocida, pero desde los ojos del bufón, de forma lúcida y ácida. El bufón cumple bien su trabajo: nos entretiene… pero nos dice verdades como puños, que nos golpean duramente». NICOLÁS LARRUY, Espectáculos BCN

El rei Lear cau a la farsa de la realitat

«Felipe Cabezas ha fet un salt mortal sobre el Rei Lear (…) Àgil en introduir ressò d’actualitat, Cabezas ha introduit també la reacció a l’1-O i la poca habilitat de la monarquia».  JORDI BORDES, Recomana.cat

Jo vaig conèixer Lear

«La gran virtut, però, de El bufón del Rey Lear és el to que han trobat el protagonista i el director d’actors (Jordi Pérez) a l’hora d’explicar-nos la seva versió de la història de Shakespeare. Un to com de xiuxiueig que assoleix un nivell d’intimitat molt notable. Molt destacable el joc de màscares i l’habilitat a l’hora de donar-se la rèplica a sí mateix amb diversos personatges en un exercici de virtuosisme que en cap moment cau en l’esquizofrènia escènica que podríem témer». XAVI PIJOAN, Teatre Barcelona

La intimitat d’un bufó

«l’obra en general té una essència bufó. Té aquest punt gore, grotesc. Porta la broma a extrems perillosos, que ens incomoden molt i ens fan enfonsar-nos a la butaca però, ràpidament, el protagonista dona un gir amb molt d’ingeni ( característica també típica del bufó), tornant-se un humà conscient de nou als nostres ulls. Tot i així, sempre estem situats a la frontera amb allò políticament (molt) incorrecte, que creua profundament per moments. I ho fa amb tanta qualitat i amb aquesta “ saviesa del tonto”, que tot i trobar-nos davant d’una obra que no està en un registre que jo aniria a veure d’entrada, surto encantada». BETTY ENGUIX, Teatre Barcelona