Una talentosa i enèrgica baixada als inferns

Andreu Rami

Teatre Barcelona

Inferno

 

La fam i la misèria sempre han estat un motor per a la creativitat, l’enginy i la reinvenció. A Itàlia, al cincueccento, un grup d’artistes van repensar el teatre tot popularitzant la Commèdia dell’Arte, un gènere de teatre de màscares basat en la improvització d’històries amb trames senzilles (el que ara anomenariem “culebrons”). Un d’aquests actors va ser Tristano Martinelli: el primer Arlequí, de qui coneixerem la història amb el nou espectacle de la Sala Fènix.

Val la pena veure “Inferno” tan sols per deleitar-se amb l’enèrgica interpretació de Felipe Cabezas. Acompanyat únicament d’un bagul i un interessant joc de llums, el talent i l’experiència de l’actor vesteixen un monòleg intens i poètic que reflexiona sobre el poder, la pobresa, el teatre i la vida. ”Inferno” és una delícia per tots aquells que valorin el teatre de gest i la commèdia dell’arte, per aquells espectadors experimentats i pels que busquin experiències fora del que la cartellera barcelonina ens te acostumats.

Si encara no heu tingut ocasió de veure mai teatre de màscares, no ho dubteu i inicieu-vos amb aquest espectacle.

Un únic advertiment: no hi aneu cansats. El ritme trepidant i alguns fragments en italià podrien fer-vos perdre l’atenció i no gaudir enterament del boníssim treball de Felipe Cabezas.

 


Nuestra web utiliza cookies para mejorar la experiencia de navegación

Si sigues navegando estás dando tu consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies. Más información. ACEPTAR

Aviso de cookies