En aquesta sèrie de dibuixos, la tinta esdevé cos. Des de la gestualitat del traç i la intensitat del contrast, emergeixen figures animals que habiten la vora entre allò salvatge i allò contingut. Són presències que no es deixen domesticar: un peix eriçat, un gos que rugeix, un insecte en plena lluita.
La natura apareix aquí no com a paisatge, sinó com a força. Les taques, les esquitxades, els talls secs del pinzell o la ploma tradueixen alguna cosa del que és indomable i que ens travessa.
Aquesta sèrie ens recorda que allò animal no és fora, sinó també dins nostre.
Débora Martinó és una artista visual argentina que actualment resideix a Barcelona. És llicenciada en Arts Visuals per l’Escola Superior d’Educació Artística Manuel Belgrano de Buenos Aires i va cursar la Tècnica en Ceràmica a l’Institut Municipal de Ceràmica Emilio Villafañe. El seu treball abasta diverses disciplines, com la pintura, el gravat i el dibuix.
La seva pràctica aborda temes com la natura, els paisatges rurals, la migració i els rituals. Se centra en les relacions simbòliques entre el món natural i el món cultural, generant obres que conviden a la reflexió i al vincle amb aquestes temàtiques interconnectades.
Ha participat en residències artístiques com Alfara Gráfica, a Salamanca, Espanya (2023); La mirada que se mira a sí misma II, a Termas de Almirón, Uruguai (2019); i en la residència d’Art Number 23 Galleries a Atenes, Grècia (2025).
La seva obra ha estat exposada en espais com l’Associació La Miranda a Barcelona (2024), la Galeria KET a Barcelona (2025), Lichtraum Gallery a Viena (2024) i el Museu Solari a l’Uruguai.
Review Tierra animal.