Ens disposem a entrar en la ment d’un assassí per les escletxes que l’art teatral amb majúscula ens ofereix, una obra que pot ser una experiència, demolidora, fosca i no obstant això plena de bellesa, la que aflora del fons dels abismes.
Es mostren aquí les miques d’un destí, els d’un condemnat dels quals veiem després de l’asèpsia televisiva entre núvols de periodistes, escortat per policies, emmanillat i amb una peça ocultant el seu cap, fugaçment, el temps d’introduir-se en el cotxe que el treu del jutjat i de l’actualitat periodística.
Buscant aquesta essencialitat hem entrat en la solitud del “monstre”, obrint aquest esquinçament entre el seu instint i el seu dolor, donant a l’escenari la dimensió de la seva consciència, apuntant al públic en la profunditat de les seves foscors, en aquests abismes negres on pot aparèixer algun centelleig de llum en l’insondable de la bogeria, en la ferida palpitant que obre tota poètica.
Text: Eusebio Calonge
Direcció i espai escènic: Borja Ruiz
Interpretació: Arnau Marín
Ajudant de direcció: Núria Serra
Cant (veu en off): Yolanda Bustillo
Espai sonor: Roger Marín
Disseny d’il·luminació: David Alcorta (AAI)
Vestuari: Azegiñe Urigoitia
Fotografia: Aleix Marín
Cartel: Ane Pikaza
Disseny de dossier: Pol Marín
Construcció de l’escenografia: Joseba Uríbarri i May Servicios para Espectáculos
Fotografies: La Absurda Zurda
Es una piece estupenda. El hombre es un ser mágico que da voz a la enfermedad como pocos. El texto es estupendo. La escenografia es un toque de estilo.
Brutal!
Review El alimento de las moscas.