Durant la dècada dels 90 em vaig submergir en el Raval amb la intenció de fotografiar aquell barri, que com em va dir irònicament Montalbán en una conversa “ens sobrava”. A mi, per descomptat, no em sobrava i a la meva cambra tampoc. Fins a aquell moment, no havia rebut cap curs de fotografia i vaig decidir que el carrer seria la meva escola. Va voler la casualitat que el Bar Marsella es convertís en la meva aula, la meva biblioteca i el llibre en el qual vaig començar a llegir de què anava la vida.
Aquest bar, inaugurat el 1820, s’havia mantingut actiu durant el franquisme i amb la mort del dictador es va erigir com l’epicentre d’un barri que, encara que llavors no ho sabia, tenia els dies comptats. Però no anticipem esdeveniments, a la dècada dels 90, el Marsella vibrava a una freqüència més avançada, llibertària i canalla que la resta de l’urbs, que estava despertant després de tants anys de falta de llibertat.
Jordi Oliver. Fotògraf humanista
La fotografia com a paisatge social. Com l’element amb què reflectir les condicions humanes en un entorn que no sempre és fàcil habitar. Així va començar Jordi Oliver la seva trajectòria professional, recorrent amb la mirada els carrers del barri barceloní del Raval als anys 90, quan la decadència encara no havia donat pas a les transformacions olímpiques. Manuel Vázquez Montalban, en veure les fotos que va fer d’aquells temps, li va dedicar un text titulat Melodia del Raval, on parla del Raval com un d’aquells barris que sobraven. Que sobren encara. Barris que ningú vol veure, que ningú vol mirar, però que existeixen i fins i tot són necessaris. Els barris on Jordi Oliver ha dipositat la mirada des de llavors. Barris de tot el món que han configurat el treball expositiu Alma gitana.
Publica habitualment amb El País, The Guardian, Yo Dona i La Vanguardia.
Ha treballat com a fotògraf en nombroses campanyes de publicitat, tant institucionals com comercials.
Entre els anys 2015 i 2018 va treballar com a fotògraf per a la web de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.
En l’àmbit documental social, va iniciar la seva trajectòria com a operador de cambra i després va fer alguns documentals, sempre amb un marcat interès social.
Pel que fa a la docència, fa més de deu anys que imparteix tallers que tenen com a objectiu que els alumnes descobreixin la seva pròpia manera de mirar la realitat.
Jordi Oliver
Review Melodia del Raval.