Etiqueta: donamveu

Clara davant d’una cruïlla vital haurà de prendre la decisió sobre el rumb que donar a la seva vida.

Mi vencidario és una divertida comèdia que ens mostra totes les veïnes o veus interiors que ens encoratgen i ens turmenten al llarg de la nostra existència.

Durant la representació serem testimonis de la revolució del veïnat interior de Clara i  d’una autèntica batalla campal esquitxada d’humor i de descobriment de la protagonista. Veus amb les que totes les persones ens sentim reconegudes.

Aquesta original comèdia inspirada en els processos de resoñució de conflictes pretén ser un cant a la llibertat i a la valentia de ser el que realment volem ser.

¿Creus que estàs sola?

Escolta’t per dins

FITXA ARTÍSTICA

“Mirta en espera” és un monòleg que beu del clown i el gènere musical per fer una paròdia dels contes de fades en què el príncep ve a salvar la princesa desvalguda. La protagonista vestida com a tal, repassa els clixés i trampes d’aquest tipus de relació única, respecte a la qual sembla que en aquesta societat no hi ha més alternativa de tenir.

A través del seu relat va desmuntant també el somni de constant progrés i vida perfecta, amb el que inevitablement hem crescut a força de pel·lícules, sèries i cançons. Aquest somni que ens atrapa en futuribles altres vides. Mirta és actriu i vol viure de la seva professió i la seva trobada amb el públic es converteix en una sàtira del món artístic on moltes vegades el que menys importa és l’art.

Al capvespre en què es desenvolupa l’obra, ha quedat amb un representant que vol que formi part de la seva nova agència. I ella, que tant ha esperat una oportunitat així, està immensament feliç davant la cita. Però en el fons, no sap si espera l’èxit o l’amor, i les històries que va relatant sobre la professió es barregen amb el desamor i els malentesos.

Mirta viu la vida com si fos una pel·lícula … I sembla que el seu clímax està a punt de succeir.

FITXA ARTÍSTICA

S’obre la nit i pel tall de la lluna descendeixen bufonas, pallassas, marionetes, ombres, objectes animats, dimonias i tota sort de personatges emmascarats, obscens, grotescs…

Giren pels carrers, inunden el Raval amb les seves paròdies i els seus riures.

La gent s’anima, s’aixeca, i s’uneix als joglars de la nit que animen als homes i les dones amb el seu cant de Gallina nocturna.

El barri s’uneix a la festa, i els personatges es confonen entre la multitud. En girar pel Carrer de la Riereta, a l’altura del nº 31, troben el niu de l’au Fènix que els acull.

És un lloc petit, íntim, sensual, on se’ls permet parlar de les seves bufonades. Allí es congreguen a narrar les seves històries de vides passades.

És una oportunitat única per als àngels caiguts que passegen per la Barcelona vella de reunir-se amb les ànimes que van oblidar més enllà del mirall.

FITXA ARTÍSTICA

Divendres 23 de Novembre, 21h

Clara davant d’una cruïlla vital haurà de prendre la decisió sobre el rumb que donar a la seva vida.

Mi vencidario és una divertida comèdia que ens mostra totes les veïnes o veus interiors que ens encoratgen i ens turmenten al llarg de la nostra existència.

Durant la representació serem testimonis de la revolució del veïnat interior de Clara i  d’una autèntica batalla campal esquitxada d’humor i de descobriment de la protagonista. Veus amb les que totes les persones ens sentim reconegudes.

Aquesta original comèdia inspirada en els processos de resoñució de conflictes pretén ser un cant a la llibertat i a la valentia de ser el que realment volem ser.

¿Creus que estàs sola?

Escolta’t per dins

FITXA ARTÍSTICA

Trilogia és una peça de dansa contemporània formada per tres peces curtes diferents.

Un viatge que ens portarà des de la música flamenca a la irlandesa, a través de música tradicional d’arreu tocada amb l’instrument basc “txalaparta” i que, a més a més, compta amb un músic en directe.

Tres històries diferents que comparteixen una base comuna, l’autodescubriment.

Tres peces que exploren la relació amb el “jo” en tres situacions ben diferents: la necessitat de formar part d’un grup/societat, en relació amb la pròpia feminitat i el què la societat considera com a tal i en un hipotètic cas on tinguessim la oportunitat de començar des de zero.

Silence 2.0, Aran i Aran i Autoretrat són els títols de les tres peces que fan qüestionar-se a un mateix, mirar-se de manera introspectiva amb nous interrogants i descobrir nous punts de vista a través de la dinàmica i estètica del moviment i la connexió natural que tots sentim amb la música.

SILENCE 2.0
En una societat estereotipada, busquem constantment la manera de conservar la nostra
pròpia identitat. Com bancs de peixos seguim el corrent que està marcat mentre
connectem i desconnectem amb les persones que ens rodegen. Però, ¿què són aquestes
connexions, exactament? ¿Podem assegurar que succeeixen a causa de la nostra pròpia
voluntat o és una manera de sobreviure? Silence 2.0 explora la complexitat de les
relacions establertes, la lluita per mantenir una veu i identitat pròpies i poder expressar
aquesta mateixa veu dins d’un àmbit en el qual la soledat no és acceptada.
Direcció: Adri Mascort
Coreografia: Adri Mascort
Intèrprets: Hayley Ader, Alba Candil, Adri Mascort
Assistent de coreografia: Natàlia Viñas
Agraïments: MASA Program Kibbutz Contemporary Dance Company, El Magatzem Escola
de Dansa
Premis: Premi del públic a l’Estrena’t 2017 a la Casa Groga, Barcelona i “Premi Menina
de bronze” al Festival de Danza y Artes Escénicas ADAE al Teatro Auditorio Ciudad de
Alcobendas, Madrid.

AUTORETRAT
Sabem qui som en el moment que naixem, o és un coneixement que adquirim a partir de
les nostres experiències? Què passaria si un dia despertéssim i s’haguessin esborrat cada
un dels nostres records? Ens reconeixeríem? Seríem la mateixa persona si el nostre
passat fos, d’un dia per l’altre, una pàgina en blanc?
Una peça basada en la relació entre el nostre “jo vertader” (el nostre interior amb el
qual naixeríem) i “qui ens convertim amb els anys”, preguntant-nos si naixem sent o ens
construïm a través de les circumstàncies viscudes.
Direcció: Adri Mascort
Coreografia: Adri Mascort
Intèrprets: Alba Candil, Laia Bau, Júlia Matas, Hayley Ader, Adri Mascort
Veu: Mònica Padrós
Vestuari: Júlia Matas i Adri Mascort
Suport a la creació: Centre Cívic Cotxeres Borrell, Centre Cívic Sant Martí, Centre
Cívic Guinardó, Centre Cívic Tomasa Cuevas
Premis: Premi del públic a Escenari Obert 20′ a la Sala Tísner, Barcelona

ARAN I ARAN
Podem pensar que estem segurs, que no ens afecta, que no serà la nostra història. Però
la veritat és que ho vivim d’ençà que naixem i les nenes obtenen el seu primer vestidet
rosa o els nois el seu primer cotxe de joguina. Es queda fixat a les nostres ments quan
des d’infants juguem amb nines que són perfectament primes, altes, de pell clara i els
ulls blaus.
Però creixem i entrem en aquella edat on hi té lloc el primer amor i el primer
petó, quan totes aquelles històries encantadores que durant anys hem vist a la televisió
es podrien convertir en realitat. I s’hi converteixen. Però parlen realment d’AMOR? Tenim
el coneixement necessari per viure-les? Aprenem les eines adequades? Si és així, com és
que les cançons més populars entre adolescents tracten a les dones com simples
objectes sexuals?
Direcció: Júlia Matas i Adri Mascort
Coreografia: Júlia Matas i Adri Mascort
Intèrprets: Lluís Rotjer, Júlia Matas i Adri Mascort
Suport a la creació: Centre Cívic El Sortidor

FITXA ARTÍSTICA

“Mirta en espera” és un monòleg que beu del clown i el gènere musical per fer una paròdia dels contes de fades en què el príncep ve a salvar la princesa desvalguda. La protagonista vestida com a tal, repassa els clixés i trampes d’aquest tipus de relació única, respecte a la qual sembla que en aquesta societat no hi ha més alternativa de tenir.

A través del seu relat va desmuntant també el somni de constant progrés i vida perfecta, amb el que inevitablement hem crescut a força de pel·lícules, sèries i cançons. Aquest somni que ens atrapa en futuribles altres vides. Mirta és actriu i vol viure de la seva professió i la seva trobada amb el públic es converteix en una sàtira del món artístic on moltes vegades el que menys importa és l’art.

Al capvespre en què es desenvolupa l’obra, ha quedat amb un representant que vol que formi part de la seva nova agència. I ella, que tant ha esperat una oportunitat així, està immensament feliç davant la cita. Però en el fons, no sap si espera l’èxit o l’amor, i les històries que va relatant sobre la professió es barregen amb el desamor i els malentesos.

Mirta viu la vida com si fos una pel·lícula … I sembla que el seu clímax està a punt de succeir.

FITXA ARTÍSTICA

En un dia de morts, Frida Kahlo espera als seus convidats i mentre cuina, evoca Diego, Rockefeller, Trotski, exposa la seva opinió sobre els artistes, Mèxic, Estats Units, França i sorgeix inevitablement el record de l’accident i la presència de la mort. Un monòleg entre el dolor, la passió i l’humor.

Aquest monòleg va ser escrit el 1998 per Humberto Robles i va sorgir a partir d’una investigació que l’autor va fer per realitzar una altra obra de teatre que mai va escriure, es tractava de la trobada imaginari entre quatre de les dones més importants i emblemàtiques de Mèxic dels anys 20 i 30: Frida Kahlo, Tina Modotti, Nahui Ollín i Antonieta Rivas Mercat. El primer personatge que va decidir estudiar Humberto va ser Frida i d’aquí va sorgir aquest text. Molts dels textos de l’obra van ser extrets de cartes i escrits de Frida, són les seves impressions sobre Paris, Estats Units, Mèxic, André Breton, el que pensava sobre els artistes i els intel·lectuals, la narració de l’accident; el text està esquitxat de títols de quadres de Frida, així com frases o poemes escrits en el seu diari. La veu de Frida es deixa escoltar nítida i veraçment en aquest monòleg.

FITXA ARTÍSTICA

Sant Sebastià 1976, neix Silvia Albert Sopale una nena negra en una família de negrxs a un país de blancxs. Al costat d’ella viurem 40 anys i veurem com les cançons populars i anuncis televisius van marcar a una generació.
Representant diversos personatges i servint-se del llenguatge físic ens mostrarà humorísticament diferents punts de vista sobre: el racisme, la sexualitat de la dona negra i la identitat.
Viatjarem a l’Àfrica on l’espectador descobrirà que tot i ser la terra mare aquest tampoc és el seu lloc.
Es servirà dels seus records i dels de tota una comunitat per explicar part de la història no explicada fins al moment, la història de les dones negres Espanyoles.

“No es país per negras” és una comèdia dramàtica, que et congela el somriure

FITXA ARTÍSTICA

Cándida podria ser un monòleg, però és un cabaret.

Un cabaret en què l’Anna conta, canta i balla la seva experiència personal amb els fongs vaginals.

Un cabaret en el qual l’actriu, acompanyada d’en Joange i el seu violí, es riu del seu propi drama utilitzant tots els recursos que té al seu abast.

Amb sarcasme i amb tendresa, amb humor i titelles, amb la seva veu i amb el seu cony, l’Anna converteix una íntima confessió en un espectacle irreverent, emotiu i alliberador.

FITXA ARTÍSTICA