Amb el suport de 
Segurament has sentit a parlar de les aus migratòries, aquestes criatures que creuen continents, traçant en el cel camins invisibles amb el seu majestuós vol.
El Cicle de teatre #PONTAERI arriba a Barcelona així, com un vol fugaç i fascinant, oferint a la ciutat una oportunitat única de gaudir d’aquests espectacles. Amb el Cicle #PONTAERI, companyies teatrals d’arreu del món migren per compartir la seva creativitat. Les seves obres només es presentaran durant uns pocs dies, com un ocell que creua el cel i desapareix ràpidament, deixant un record que perdurarà per sempre.
Aprofiteu aquesta oportunitat única per ser partícips d’aquesta efímera i màgica experiència teatral.
Les entrades són limitades, així que assegureu-vos la vostra!
És el resultat d’un procés de laboratori a partir de Timó d’Atenes de William Shakespeare. En la imatge del barril buit on diuen que vivia —exiliat i precari com Timó— el filòsof cínic Diògenes, un dramaturg i un actor visualitzen un barril (de petroli?). Es proposen jugar lliurement amb la faula de l’autor anglès i creuar-la amb les seves vivències com a emigrants a Espanya. Busquen crear així una mena de calidoscopi en què temps, espais, personatges i accions flueixin per ser recomposats pels espectadors: un jove es reinventa i sobreviu desitjant salvar el millor de si mateix; diversos actors es proposen oferir un regal a aquella ciutat de la qual forçosament van haver de marxar… i l'”allà”, el “deixat”, la memòria… difícils d’eludir, els altres —estimats o no— que segueixen, com Timó, esgarrapant la terra per menjar, mentre ressonen ecos de somnis, esperances, traïcions, excessos i incoherències passades… peces d’un trencaclosques que, des del cos d’un actor, entre música, màscares i preguntes, clamen per alguna cosa que aconsegueixi compensar —quan no, transcendir— el fosc final que Shakespeare disposa per al seu misantrop atenès.
Què fer amb la decepció i el dolor, la inconsistència i la desesperança, que no sigui escriure un epitafi? És possible una resurrecció? Al teatre, potser.
Dramatúrgia i direcció: Elio Palencia
Intèrpret: Kevin Jorges
Artista plàstic: Nelson Villasana Gadea
Il·luminació: Gerónimo Reyes / Víctor Blázquez
Mescles de so: Roberto Tarzieris / Armando D. Hernández
Assessorament de maquillatge: Ezekiel Monjes
Assessorament de dissenys: Oriana Nigró Acevedo
Fotografies: Alberto Ferreras / Andreina Mujica
Vídeos promocionals: Nathalia Paolini / Carlos Indriago
Càmeres: Nathalia Paolini / Elena López Plaza / Eric Peña
Operador de llum/so: Elio Palencia
-dramaturgia i direcció-
Autor i director teatral. Guionista de cinema i televisió. S’inicia com a actor en el teatre universitari i passa a l’escena professional en els elencs de Rajatabla i La Compañía Nacional. Com a escriptor, es forma en els tallers del Centre d’Estudis Literaris Rómulo Gallegos i en la direcció al de Directors per al Nou Teatre. Des de finals del segle XX, és un dels autors més portats a l’escena arreu de Veneçuela. Alguns dels seus textos han sorgit de la seva dinàmica amb actors, també ha escrit per a públic infantil, amb grups de teatre comunitari i ha fet adaptacions i versions lliures a partir d’altres autors i gèneres. Des de 1988, ha estat reconegut amb nombrosos premis, entre ells, la primera edició del MAE Fundación Rajatabla, Dramaturgia del Nuevo Grupo, Juana Sujo, Millor Proposta II Festival de Joves Directors, Isaac Chocrón, CELCIT; Posada en Escena Carlos Giménez i, en quatre edicions, el Municipal J. I. Cabrujas de Caracas. A Espanya, on va residir entre 1991 i 2004, va obtenir el Marqués de Bradomín per a Joves Autors, va col·laborar amb el Teatre Alternatiu, l’Escola Cuarta Pared, el CELCIT-Madrid i els FIT de Cadis, Badajoz, Agüimes i Bilbao. La seva feina en teatre ha anat en paral·lel amb la televisió, on ha estat argumentista, dialoguista i coordinador d’equips de ficció, destacant en sèries com Al Salir de Clase, a Espanya i, a Veneçuela, en Voltea pa’ que te enamores, ¿Vieja yo? i El árbol de Gabriel, entre altres. Ha escrit guions per a cinema. Amb Cheila, una casa pa’ maíta, adaptació de la seva peça teatral La quinta Dayana, va obtenir el Premi al Millor guió en el Festival de Cinema Nacional de Mérida el 2009. Des de 2018 resideix novament a Madrid.
kevin, desde su honestidad, nos regala una interpretación de de por lo menos 6 personajes, un desdoblamiento convincente digno de un gran actor. Elio, desde la dramaturgia y dirección escénica, nos brinda un viaje del yo hacia el otro conmovedor. Una puesta en escena sencilla y sin pretensiones. Un texto basado en el Timón de Shakeaspeare que no entiende de fronteras temporales. Con un final hermoso y lleno de dolor, como la vida misma.
Ha sido un verdadero regalo haber ido a ver esta obra.
Una interpretación IMPECABLE, con una versatilidad y verdadero control para hacernos, no sólo viajar a otros lugares, sino a imaginar otros personajes.
El ritmo y la puesta en escena han sido claves para vivir cada momento.
Gracias!!
Review Timón of(f) Caracas.