“Maria, el nostre Patufet ja és tot un homenet!”: aquesta afirmació, que fa el pare d’en Patufet al final del conte que us presentem, resumeix la línia argumental d’aquesta versió dramatitzada d’en Patufet: cansat que el tractin com un bebè, un nen petit, vol que el deixin fer per demostrar als seus pares que ja és suficientment gran per assumir responsabilitats d’adults i, el que és més important, per esquivar els perills i sortir-se de les dificultats i els entrebancs.

Ho demostra quan torna sa i estalvi de la botiga amb el safrà i sense haver-se deixat estafar pel tender –aquest fet el fa conèixer la por i sentir-se prou valent per anar a portar el dinar al pare— i, sobretot, quan diu als pares què han de fer per fer-lo sortir de la panxa del bou que se l’ha menjat.

El nostre protagonista, Patufet Garcia i Puig, a pesar dels temors d’una mare superprotectora, surt sol per primer cop de casa, un entorn conegut i segur (encara que no sempre), i s’enfronta, a l’exterior, a unes situacions difícils que resol amb èxit, i això li dóna seguretat i l’ajuda a créixer i a sentir-se autònom i independent.