-
Duració: 75 minuts. Espectacle en Castellá
-
TRAILER
[youtube_sc url=”https://www.youtube.com/watch?v=LHF3Tp__oy0″]
[wooslider slider_type=”attachments”]
SINOPSI
El Bufón del Rey Lear, uno de los más carismáticos personajes de la obra de Shakespeare, nos trae su versión de la tragedia inglesa por excelencia.
Pícaro, sarcástico, astuto y burlón, el Bufón del rey narra las inmundas luchas del poder desde su perspectiva crítica y satírica.
El Rey Lear, en el ocaso de su reinado ha dividido el reino entre sus 3 hijas, pero un capricho desproporcionado del anciano rey desencadena una lucha de poderes que acabará involucrando a todo un pueblo.
Una versión con ecos de contemporaneidad y cargada de guiños al convulso presente en donde la historia secundaria nos trae hasta nuestros problemáticos días, cuestionando el rol de la realeza en el mundo moderno, las políticas culturales y las eternas luchas de clases.
El Bufón del Rey Lear es el quinto monólogo teatral de Felipe Cabezas, en el que recupera el uso de máscaras e incide un lenguaje dinámico, visual e intenso, pasando por diversos estados interpretativos. Con la dirección actoral (y ojo externo) de Jordi Pérez (La Vilella) la dirección de arte de Anna Chwaliszewska (Trilogía Mozart) y la audioescena de Orestes Gas (Incendis y Caligula).
FITXA ARTÍSTICA
Un espectáculo de Felipe Cabezas
Dirección actoral: Jordi Pérez
Dirección de arte, creación de máscaras y vestuarios: Anna Chwaliszewska
Audioescena* : Orestes Gas
*La banda sonora fue realizada usando exclusivamente sonidos emitidos por el actor Felipe Cabezas
Elementos de atrezzo: Artesanos Grima
Diseño gráfico: Isabella Pintani
Fotos: Josep Tobella
Voces en off: Fernando de la Torre, Ágata Cabezas, Olga Ulyanovskiy
Agradecimientos: Hebert Parodi, Ferran Civit, Jordi Barra y un agradecimiento especial a María Suanzes.
Sala Fènix Produccións*
*Sense el soporte del Departament de Cultura de la Generalitat (OSIC)
PRENSA
“La sàtira shakespeareana demostra que té vigència en el temps… No li tallaran el cap perquè ara ja no es fan, aquestes coses, però la metàfora de la situació de la cultura queda ferotgement clara”. TONI POLO, Recomana.cat
El Bufó narra fets del passat ?
“Un text crític respecte al poder amb molts missatges implícits, adaptat a la situació política actual … “decir la verdad es un signo de locura” perquè les lluites de poder de les filles del Rei Lear no són tan diferents de les lluites de poder a la nostra època. I la vida dels bufons de la cort no estan tan allunyades de la vida dels actors d’avui, la precarietat laboral i un futur incert uneixen al bufó i a l’actor que l’interpreta”. MIQUEL GASCÓN, Teatre Barcelona.
Equilibri entre realitat i màscara
“En aquest muntatge Felipe Cabezas ha cuidat al màxim tots els detalls, i la veritat és que el resultat ha estat magnífic. S’ha deixat assessorar per l’equip artístic durant les lectures del text , ha fet assajos oberts amb la finalitat d’escoltat la opinió dels espectadors , ha reduït el text , però sobretot, penso que una de les coses més importants que ha fet, ha estat el rodejar-se d’un equip de professionals extraordinari.” NEUS MÒNICO FERNÁNDEZ, Teatre Barcelona.
Un Bufón lúcido y mordaz que fué despreciado por hacer bien su trabajo
“El Bufón del Rey, en la Sala Fénix, es un montaje que nos explica una historia muy conocida, pero desde los ojos del bufón, de forma lúcida y ácida. El bufón cumple bien su trabajo: nos entretiene… pero nos dice verdades como puños, que nos golpean duramente.” NICOLÁS LARRUY, Espectáculos BCN
El rei Lear cau a la farsa de la realitat
“Felipe Cabezas ha fet un salt mortal sobre el Rei Lear (…) Àgil en introduir ressò d’actualitat, Cabezas ha introduit també la reacció a l’1-O i la poca habilitat de la monarquia”. JORDI BORDES, Recomana.cat
“La gran virtut, però, de El bufón del Rey Lear és el to que han trobat el protagonista i el director d’actors (Jordi Pérez) a l’hora d’explicar-nos la seva versió de la història de Shakespeare. Un to com de xiuxiueig que assoleix un nivell d’intimitat molt notable. Molt destacable el joc de màscares i l’habilitat a l’hora de donar-se la rèplica a sí mateix amb diversos personatges en un exercici de virtuosisme que en cap moment cau en l’esquizofrènia escènica que podríem témer”. XAVI PIJOAN, Teatre Barcelona.
“l’obra en general té una essència bufó. Té aquest punt gore, grotesc. Porta la broma a extrems perillosos, que ens incomoden molt i ens fan enfonsar-nos a la butaca però, ràpidament, el protagonista dona un gir amb molt d’ingeni ( característica també típica del bufó), tornant-se un humà conscient de nou als nostres ulls. Tot i així, sempre estem situats a la frontera amb allò políticament (molt) incorrecte, que creua profundament per moments. I ho fa amb tanta qualitat i amb aquesta “ saviesa del tonto”, que tot i trobar-nos davant d’una obra que no està en un registre que jo aniria a veure d’entrada, surto encantada.” BETTY ENGUIX, Teatre Barcelona.
Review El Bufón del Rey Lear.