[wooslider slider_type=”attachments”]
Memoria Uno condueix Iván González
Memoria Uno és un ensemble de músics del com formen part alguns dels millors improvisadors de la Barcelona actual sota la batuta d’Iván González.
Crisis és el seu primer enregistrament.
Mitjà de debò, mitjà de broma, podríem dir que no podia començar millor aquesta Memoria Uno que amb una bona crisi.
Però entesa en el sentit que donen els xinesos a la paraula crisi.
Crisi en xinès es diu wēijī i aquesta paraula consisteix en la unió de dos caràcters, dues síl·labes: wēi i jī.
Per separat aquestes dues síl·labes signifiquen “perill” (wēi) i “moment incipient o punt crucial (jī)”.
És a dir, Crisi per als xinesos denota el moment en què alguna cosa comença o canvia, amb el perill que arrossega amb si aquest inici o canvi.
En aquesta ocasió, Crisi seria el moment en què es crea Memoria Uno i grava el seu primer CD, i al seu torn seria el moment en el qual alguna cosa canvia o és a punt de canviar en l’escena improvisadora barcelonina.
Conducció, o conduction en anglès, és una paraula que resulta en combinar les paraules “conducted improvisation”, improvisació dirigida.
El mètode consisteix en una sèrie de signes i senyals que el director fa als membres de l’orquestra perquè aquests reaccionin creant una música concorde als desitjos del director.
Com els músics tenen bastant marge de llibertat per interpretar els senyals del director, el resultat està sempre obert a la inspiració del moment.
Així doncs, el director també ha d’estar obert i receptiu al que els músics li proposaran per poder continuar.
I d’aquesta manera es produeix una espècie de diàleg creatiu totalment imprevisible entre els músics i el director.
Les conduccions són el resultat musical d’aquest diàleg.
Les conduccions de Memoria Uno ofereixen una música que està completament viva, omple d’intensos colors, altament energètica, amb molta atenció al detall, ben dirigides i tocades.
En elles es combinen la complexitat amb la simplicitat, la densitat amb l’espai, els tutti amb els soli, el caos amb l’estructura, el refinament musical amb la brutalitat de la massa sonora, les capes de so amb la nitidesa dels instruments solistes.
La suma de 40 imaginacions musicals coordinades ha donat com resultat unes conduccions impressionants. Crisi, reprenent als xinesos, és un seriós primer pas cap a alguna cosa que pot arribar a ser molt interessant si gaudeix del temps que necessitarà per desenvolupar-se.
Materialitza alguna cosa que estava aquí, en l’aire, i que s’havia de concretar en algun moment, unes ganes, un anhel musical, una manera de fer música, una visió.
El temps de la crisi és el de la decisió, la intel·ligència i la valentia i Crisis mostra en aquest sentit una mutació important en la música improvisada que es fa a Barcelona.
Un pas cap a endavant molt valent.
Fins fa poc la improvisació en aquesta ciutat es feia amb la tàctica de guerra de guerrilles: un concert aquí, un petit cicle allà, un disc.
Però ja no és així, ara hi ha una escena ben consolidada, concerts i cicles setmanals, segells recolzant en la seva difusió, amb molts músics participants de diverses procedències i generacions.
I Crisis és un exemple superior d’això. Les forces improvisadoras de Barcelona s’han aliat en aquesta Crisis.
Bienvenida sigui Memoria Uno.
10ª sessió
Condueix Ivan González
Oriol Roca: Bateria
Alex Reviriego i Marc Cuevas: Contrabaixos
Marcel·lí Bayer i Luiz Rocha: Clarinets Baixos
Pablo Selnik i Fernando Brox: flautes
Celeste Alías, Magalí Sare, Rubén Fernández, Diana Palau, Joana Gomila, Bru Ferri, Marta Valero i Ilona Schneider : Veu
