Sala Fènix

Categoria: Exposicions Anteriors

  • Un agujero entre el esternón y el ombligo

    Un agujero entre el esternón y el ombligo

    Un agujero entre el esternón y el ombligo

    Del 4 al 22 d’octubre de 2023, de dimecres a diumenge de 18:30 a 20h

    ENTRADA LLIURE

    Aquesta exposició d’anirà creant al llarg de la temporada de La Muda

    “Un agujero entre el esternón y el ombligo” és una exposició que s’anirà creant diàriament, les peces que s’exposaran son parts de la pintura que neix a escena: en cada funció es crea una peça, una expressió d’aquest vòmit i d’aquesta explosió, una peça única, depenent de l’energia del dia, de la sala, de la rabia, i per tant un continu renéixer de les pintures.

    L’exposició s’acompanya de testimonis reals d’abusos sexuals en la infància i s’ampliarà amb els que les persones visitants vulguin aportar de forma anònima mitjançant un codi QR.

    Marina Guiu 

    Il·lustradora i actriu nascuda a Lleida i establerta a Barcelona des de 2015.

    Formada en Art Dramàtic a l’Aula de Teatre de Lleida. A Madrid es forma a Theatre for the People i al NIC Instituto del Cine. Ha realitzat cursos d’interpretació, creació escènica i interpretació davant de càmera amb Bàrbara Mestanza, Àlex Rigola, Cesc Gay, Mario Gas, Adán Black, Sara Bilbatúa i Vicente Aranda. 

    En arts plàstiques, es forma a l’Escola d’Art Leàndre Cristòfol de Lleida, a ESDIP Madrid i al Taller La Madriguera a Barcelona, entre altres. 

    El 2019 comença la creació de la vessant plàstica de “LA MUDA” i el 2021 la part escènica, dins de l’edició “En temps Precaris: REVOLUCIÓ!” a la Naw Ivanow, amb l’ajuda de Bàrbara Mestanza. El projecte es presenta a Can Felipa com a resultat de la residència artística al mateix centre.

    Forma part de Colectivo Hartístico, com actriu, creadora i dissenyadora gràfica.

    https://www.instagram.com/marinaguiu

    Web actriu:  www.guiumarina.com

    Web il·lustradora: www.marinaguiu.com

  • Mirades

    Mirades

    Mirades

    Del 30 d’agost a l’1 d’octubre de 2023, de dimecres a diumenge de 18:30 a 20h

    ENTRADA LLIURE

    Vernissage d’inauguració: dissabte 9 de setembre, 12h

    Mirades que escruten, observen, investiguen, examinen.

    Mirades que exploren, sense demanar permís.

    Mirades que conviden i mirades que expulsen.

    Mirades que vaig pintar per ser vistes amb honestitat.

    Mirades que m’han fet companyia quan ningú hi era.

    Mirades que m’han recordat que jo també sé mirar.

    Mirades que viuen als meus ulls.

    Mirades que són mirall, perquè vinguis a mirar-te.

    Eva Lu. 

    Creativa i polifacètica artista apassionada per l’art ritual i la psicomàgia. El seu repertori artístic inclou pintura, maquillatge i tatuatge i combina els seus coneixements d’astrologia i Tarot amb els arquetips universals i l’inconscient personal i col·lectiu.

    Sempre en cerca d’un sentit profund de la realitat, Eva Lu es manté compromesa amb un art sanador i transformador perquè l’ànima, si així ho desitja, pugui dansar.

    https://www.instagram.com/eva_lu_tattoo/

  • Monstruology

    Monstruology

    Monstruology (Humor con monstruos, vampiros y gente rara)

    Del 1 al 26 de febrer de 2023, de dimecres a diumenge de 18:30 a 20h

    ENTRADA LLIURE

    Vernissage d’inauguració: dilluns 6 de febrer, 19h

    Monstruology és un passeig pel món dels somnis, la màgia, el monstre bo de Frankenstein i l’inofensiu vampir clàssic,
    tot això completat amb dosi d’humor i de fantasia irònica.

    Silvia Genki. Artista nascuda a Barcelona i amb experiències vitals en diversos territoris: Barcelona, el Vallés, el Maresme, Saragossa, Milà i Nàpols. Actualment viu a Barcelona. Silvia Genki és polifacètica. Des de la infància va iniciar una etapa pictòrica i musical. Va estudiar piano en el Conservatori i és diplomada en pintura per l’Escola Llotja de Disseny i d’Arts Aplicades.
    La pintura de Silvia Genki és expressiva i gestual. Combina el dibuix d’estil art brut inacabat i la desmaterialització de la pintura abstracta. En aquesta exposició Silvia Genki utilitza diferents llenguatges per a fer humor amb monstres i mostrar el costat divertit del vampir romàntic i del diable humà.

  • Parem ment a la salut mental

    Parem ment a la salut mental

    Parem ment a la salut mental

    Del 4 al 30 de gener de 2023, de dimecres a diumenge de 18:30 a 20h. ENTRADA LLIURE

    Vernissage d’inauguració: dilluns 9 de gener, 20h

    Josep Fabà neix a Lleida l’any 1987. Actualment viu a Barcelona, on va estudiar Psicologia, i treballa de professor a la Universitat de Barcelona.
    Tant durant la infància com en l’edat adulta, rep classes de dibuix i pintura, ja que l’interès per l’art ha estat una constant al llarg de la seva vida. Des de l’any 2008 col·labora com a il·lustrador en un recull de contes per a adults que es publica anualment amb l’editorial Pagès Editors (resultant del Premi Vent de Port, un concurs de contes escrits en Català). Al 2020 decideix començar a compartir les seves creacions a través d’Instagram, i des de llavors ha tingut l’oportunitat d’exposar-les a locals com la Bodega Vins i Caves (Tremp), el Cafè de les delícies (Barcelona), o la Sala Fènix (Barcelona), i de participar en exposicions col·lectives com l’Stripart (2022).

  • SALA FÈNIX. 10 anys sembrant històries. 2013-2023

    SALA FÈNIX. 10 anys sembrant històries. 2013-2023

    SALA FÈNIX. 10 anys sembrant històries. 2013-2023

    Del 1 de març al 30 d’agost de 2023, de dimecres a diumenge de 18:30 a 20h

    ENTRADA LLIURE

    Vernissage d’inauguració i festa de celebració dels 10 anys de la Fènix: dilluns 13 de març, 20h. ENTRADA LLIURE

    Amb el suport de:

       

    Hi ha maneres i maneres de transcendir el temps i arrelar-se: escriure un llibre, plantar un arbre, tenir un fill… i obrir una sala de teatre.

    “El 13 de març de l’any 2013, na Isabella Pintani (Itàlia) i en Felipe Cabezas (Xile), tots dos migrants en aquells dies, feia deu anys que vivien a la ciutat, van decidir obrir una sala de teatre…“. Així podria començar la nostra història, i que com Les mil i una nits, passaria per infinites aventures, des de nits màgiques amb sala plena a vessar, o nits fosques, abaixant la persiana sense públic. Moments d’art pur per a només quatre espectadors, o projectes internacionals que arribaven a picar-nos a la porta i van dur-nos a l’estranger. Aixecar-se un matí i veure la teva foto en els diaris (i saltar d’alegria), o llegir les crítiques dividides sobre una producció de la casa. Nits de riures sense parar amb aquell actor tan graciós que es posava un tanga i tocava el baix… pujat dalt del baix!

    Nits de llàgrimes amb les històries més tristes mai explicades (Oh, Miguel Hernández, com t’hem plorat!) Com el dia de la manifestació fatxa a la porta de la Fènix on es van aplegar veïns i veïnes per defensar-nos? I el dia en què una actriu es va trencar el nas enmig de l’obra? O l’actriu que va arribar dos minuts abans del començament de la funció? O la bombeta aquella que va petar just després dels aplaudiments, aguantant tota l’obra com una campiona (una di noi!). El dia que el lector de CDs no llegia els CDs enmig de la funció (si, empràvem CDs en aquella època, mira si n’ha passat de temps).

    Com oblidar el dia que a l’actor se li va quedar el mòbil encès al camerino i li van trucar durant tota la funció? O el dia que enregistrem l’obra, i que vam fer el millor passi de la història, i el càmera no se’n va recordar prémer el botó del REC? Com oblidar a aquella noia que no es podia aixecar de la cadira de l’emoció després d’un espectacle? O el noi que va venir a veure la funció de la tarda, i va dir, amb convenciment absolut: “de gran vull ser actor”. I aquells espectadors que es van equivocar de teatre, però van entrar igualment i els hi va agradar tant que ja fa cinc anys que són habituals de la casa? O la dona que va arribar vint minuts tard i volia entrar com fos? O la senyora que es va adormir durant tota l’obra i es va despertar amb els aplaudiments, i després aplaudia del molt que li va agradar? O d’aquells actors tan pesats que es pensaven que estaven al Nacional? O aquella actriu tan maca que decorava el vestuari amb fotos? O la d’aquells que es van conèixer en la Fènix, es van enamorar, i ara s’han comprat un pis per a viure-hi plegats? I l’actor que es quedava en blanc i que patíem com a condemnats a les butaques, pregant perquè se’n recordés del text. I l’espectacle aquell que se suposava que era tan bo, i no, no ho era pas…?

    I l’actor aquell que cantava fatal, però ningú s’atrevia a dir-li? I aquella Actriu, així, amb majúscules, que cada nit ho feia perfecte? I el que sempre pregunta “I quan la torneu a fer?”. I la que et porta un regalito per a les estrenes? I què em dius de les nits en què va sortir tot bé, però al crític no li va agradar res, o de la nit que va sortir tot malament, però al crític li va agradar tot? I nosaltres rèiem, perquè no enteníem res?

    Però de totes aquestes nits, hi ha algunes en les que tanques la sala, li poses clau a la persiana, t’acomiades del tècnic, camines a casa i penses: “no canviaria això per res del món”. Aquestes nits en les quals ets més feliç que un gínjol, et fiques al llit i t’adorms, sentint com si suressis al damunt d’un núvol.

    La nostra història va començar aquell 13 de març de 2013, però continua, i continuarà molts anys més. Aquests són solament nostres primers deu anys.

    T’esperem.

  • El silenci dels telers, més enllà de les màquines

    El silenci dels telers, més enllà de les màquines

    El silenci dels telers, més enllà de les màquines

    Del 30 de nov. al 18 de des. de 2022, de dimecres a diumenge de 18:30 a 20h. ENTRADA LLIURE

    Les colònies tèxtils han estat molt presents al llarg de la meva vida. Vaig néixer a Gironella, El Berguedà, i des de ben petita veia, a través de la finestra de casa, la fàbrica i els pisos de l’antiga colònia. Recordo la sirena, quan la fàbrica encara funcionava, i com anava a buscar a la meva mare que acaba el torn. Jugàvem amb els altres nens a prop del riu i de la resclosa i entràvem a la torre de l’amo, ja abandonada.
    M’havien explicat moltes històries sobre la fàbrica i les seves treballadores -les meves dues àvies també hi havien treballat- i em sorprenia aquest univers tan particular que van ser les colònies industrials.
    Històries d’un món ordenat, jerarquitzat i obedient que contrastava amb el paisatge natural, salvatge, i alhora
    feréstec, propi del territori.

    La idea de portar aquestes vivències a l’escenari va sorgir perquè volia parlar d’aquestes històries petites amagades
    darrere la industrialització, darrere les màquines. Històries de dones treballadores arrossegades pels grans corrents de la Història i dels avenços tecnològics. A partir de testimonis reals de diferents generacions, i tenint com a punt de partida el treball que l’Assumpta Montellà va recopilar en el seu llibre, hem construit una obra de teatre, que transcorre al llarg del segle XX, on aquest cop el protagonisme recau en aquelles de les quals mai no parlem, però que sense elles no seriem on som. Perquè la singularitat de cada petita història ens pot ajudar, potser, a comprendre una mica més d’on venim.

    Les fotografies que mostrem són una mostra de continguts sobre el procés de creació de l’espectacle.
    Amb fotografies de Clàudia Portús i de col·laboradors que ens han cedit material, hem documentat gràficament aquest procés per mostrar-lo en aquesta exposició.

    Agraïments:
    Museu de la colònia Vidal de Puig-reig, Ajuntament de Gironella, Basilisa, Francisca, Dolors i Pilar.

     

  • #CasaDeBalneario

    #CasaDeBalneario

    #CasaDeBalneario

    Viure per a treballar

    Del 2 al 27 de novembre de 2022 de dimecres a diumenge de 18:30 a 20h.

    ENTRADA LLIURE

    Vernissage d’inauguració: dissabte 5 de novembre, 12h

    #CasaDeBalneario no és el pseudònim d’un artista urbà, sinó que és el nom d’un grup format per tres persones i altres col·laboradors. És un dels tres projectes d’adhesius més recognoscibles a Montevideo a l’Uruguai per la seva trajectòria i la seva presència. El dibuixant és Germán Di Pierro, qui va començar a gargotejar als 20 anys amb la intenció de riure’s de si mateix i de les seves preocupacions. També és una editorial.

    El col·lectiu Casa de Balneario dibuixa sobre els esforços que es fan per a conquistar aquests somnis que queden truncos per a la majoria.

    Germán Di Pierro va començar a dibuixar amb només una idea: “Riure’m de mi mateix”. reia de l’esforç, propi o aliè, per a mantenir dos treballs, pagar un lloguer i deixar de costat gustos o aficions perquè no li ho permetia el pressupost. A qui no li passa el mateix?

    “Comencem amb stickers que pegàvem en les columnes o en les parades d’òmnibus. Aquí va aparèixer el primer tema que es va fer permanent: el treball”.

    Les vicissituds de tenir “dos treballs” és una línia que Casa de Balneario explota fins al present, igual que el consumisme i el lloguer o el somni de la casa pròpia. Algunes de les peces que es veuen pels carrers són, encara que exagerades, una cosa summament quotidiana.

    “Les frases que estem exposant valen la pena ser llegides. L’humor, la ironia i la hipèrbole estan molt presents; a vegades en la imatge i a vegades en la frase”. Amb la intenció de llevar-li, encara que sigui una mica, la càrrega estressant. “Són formes d’humor per a desdramatizar”.

    Els cotxes, els mòbils i els immobles són els motius que més es repeteixen en les fulles A4 en blanc i negre que Germán dibuixa i que deixa pegades per la ciutat al costat de Martín i Luther. Molt poques tenen color. Si ho tenen, aquests són forts, flúo, i combinen dues tècniques: l’adhesiu i el esténcil. Encara que, si és per triar, Di Pierro prefereix “l’estètica de la fotocòpia”, la impressió comuna en la qual “el negre no queda tan negre”.

    Aquells objectes funcionen com a “símbols o elements característics del món del consum”; són retratats amb llegendes com “és un somni?, o soc l’amo?”, o “amo es neix o es fa?”, o un directe “et merecés el millor, pagalo!” Una dels adhesius més coneguts de Casa de Balneario és una de les primeres: “Soc més feliç amb lents cars”.

    El que està darrere de cada dibuix és la cerca de la felicitat. “És un absurd tenir dos treballs per a tenir més coses i consumir més. En el fons, Casa de Balneario parla de què ens impedeix ser felices; parla d’en quina mesura la multiocupació, el preu dels lloguers i el consumisme ens allunya de la felicitat”.

    Casa de Balneario, a més dels adhesius, també produeix GIFs (per a una comunicació digital per fora de la intervenció urbana) i fanzines amb els seus dissenys que són venuts en llibreries i fires. Hi ha tres tipus: relats gràfics (a l’estil d’un còmic) que Di Pierro considera “paràboles sobre el treball i el consumisme”; relats il·lustrats i recopilacions temàtiques de dibuixos.

    Casa de Balneario treu somriures als problemes, reals i alguns autoimposats. La ironia i el ridícul són dues armes al mateix nivell que la tinta negra i la cola. I deixen pensant amb un dels seus afiches: “Sos feliç o et hacés?”

     

    Curaduría Gabriela Marsal (Suika), Isabella Pintani, Felipe Cabezas

    Podeu trobar més informació sobre #CasaDeBalneario

    AQUÍ  y  

  • Mujeres marrones

    Mujeres marrones

    Exposició: Mujeres marrones. D’Araceli Rocio Ortiz

    Del 12 al 23 d’octubre de 2022 de dimecres a diumenge de 18:30 a 20h.

    ENTRADA LLIURE

    Havent estat exclosos per molt de temps en la història de les arts, els cossos de les dones marrons es fan present en aquesta presentació.

    Una selecció de peces on es poden veure dones que carreguen amb la història dolorosa i injusta del seu continent. Dones a la recerca de la seva llibertat, de la seva identitat, trencant les cadenes que les han silenciat per segles.

    Araceli Rocio Ortiz

    Artista visual. Inició sus estudios en el año 2016 en la provincia de Buenos Aires, Argentina. Su interés está puesto principalmente en el trabajo escultórico, pero también incursiona en la pintura y la fotografía. Actualmente se encuentra en la búsqueda de su estilo e identidad artística, situando en sus piezas a mujeres marronas y sus vivencias personales como protagonistas.

  • Ankoku butoh

    Ankoku butoh

    Exposició: Ankoku butoh (暗黒舞踏). La danza de las tinieblas

    Del 21 de setembre al 9 d’octubre, 
    de dimecres a diumenge de 18:30h a 20h
    Entrada lliure. 

    Vernissage d’inauguració: Dilluns 26 de setembre, 19h
    Artistes

    Fotos: Ainhoa Valle // Jorge Gareis // Elena Bennati

    Dibuixos: Juan Carlos Concha Riveros

    Vídeos: Jordi Arqué // Gonzalo Catalinas

  • Smell Like Shakespeare Spirits

    Smell Like Shakespeare Spirits

    SMELL LIKE SHAKESPEARE SPIRITS, de Felipe Cabezas

    Experiències teatrals a través de l’olfacte

    Fins del 18 de setembre de 2022, de Dimecres a Diumenge de 18:30 a 20h

     

    ENTRADA LLIURE

    OLYMPUS DIGITAL CAMERA
    OLYMPUS DIGITAL CAMERA
    OLYMPUS DIGITAL CAMERA
    OLYMPUS DIGITAL CAMERA
    OLYMPUS DIGITAL CAMERA
    OLYMPUS DIGITAL CAMERA

    És possible olorar el teatre? Embotellar personatges i sentir-los a través de l’Olfacte?

    Doncs sí. I és que el perfum narra històries i evoca sensacions a través del record, de les associacions subjectives i de l’imaginari col·lectiu. Els perfums, en ser substàncies complexes creades gràcies a la unió de diferents essències, naturals i sintètiques, s’evaporen i volatilitzen en diferents capes i moments, narrant així una història que pot durar hores.

    Per això, i per la seva proximitat amb el món teatral, es presenta, en l’hall de la Sala Fènix, l’exposició SMELL LIKE SHAKESPEARE SPIRITS que exposarà 15 perfums inspirats en personatges de Shakespeare. Cadascun d’aquests perfums recrea un moment concret de la vida dels personatges i intenten narrar una petita història a través de la seva composició. Podreu fer olor de Otelo abans de ser atacat per la gelosia, a Julieta aprenent a maquillar-se, a Yorick dormint la migdiada sota l’ombra d’una figuera…

    El perfum a més està fortament associat a la transformació, com un vestuari o màscara invisible, atorgant al portador un caràcter nou i fantàstic. Qui es perfuma se sent més atractiu, o més relaxat,o més energètic o més alegre. Les olors poden ser formals, informals, nocturns, diürns… Les olors fins i tot sanen! En definitiva, et canvien, et transformen. Per això el públic assistent estarà convidat a perfumar-se si ho desitja, per a transformar-se i així poder ser Hamlet, Ofelia, Juli Cèsar…

    S’oferirà a més visites guiades gratuïtes a les tardes en horaris a convenir (previ a l’obertura de portes de la Sala). Per a això s’ha de concertar cita escrivint a reserves@salafenix.com

    Tots els perfums han estat creats per Felipe Cabezas, director de la Sala Fènix, que des del 2020 i gràcies a la pandèmia ha estat experimentant en diversos llenguatges teatrals no-convencionals, com el teatre en Streaming (Premi Corona-Cultura de la fundació BBVA i ACC), el Radioteatro (Festival Grec de Barcelona 2020 i Beca de recerca de la Generalitat de Catalunya), el Podcast, la Fotonovela i ara els PERFUMS TEATRALS.

    “A Isabella Pintani, por su apoyo incondicional, su amor, por creer siempre en mi y por su implicación en el proyecto.

    A Oriol de Olfatorium y Les Topettes por sus consejos y disponibilidad. Y a Dorian y Pablo de Maese Pau por compartir a diario sus amplios conocimientos de manera desinteresada.

    A Anna Chwaliszewzka, por sus máscaras.

    A Josep Tobella, por sus fotos.

    A Marina Hernando, de Per Fumare, por su tiempo y dedicación detallada y profunda. Y a los reseñadores especializados de Instagram y YouTube por su apoyo, ánimo y sentido comunitario: Lola López de Lolamentotanto, Pedro Gil de Bakkaris Perfume Blog, Raquel Serrano de Blog Perfumes y Antonio Morales de Fraganceando. A los colegas Sid Martens y Darkbeat Parfums por ser mis referencias. Y los compañeros de la comunidad perfumistica PerfumePasion.”

  • Un viaje a bolígrafo

    Un viaje a bolígrafo

    Exposició: Un viaje a bolígrafo. De Virginia Lahera

    A partir del  de juny, de Dimecres a Diumenge de 18:30 a 20h. 

    ENTRADA LLIURE

    Inspirada en els fragments de les cartes originals en les quals es basa l’obra “A(L)buelo” de Triana Doce, neix l’exposició Un viaje a bolígrafo: una sèrie d’il·lustracions que posaran de manifest l’expressió visual d’una memòria històrica epistolar.

    Així com en segles anteriors es va usar carta, paper i bolígraf per a qualsevol comunicació, he creat estàs il·lustracions amb aquests mateixos materials, apareixent en elles un món ple d’esperança, amor i il·lusió.

    Virginia Lahera

    Sóc una artista plàstica autodidacta que ha creat un món ple de persones sense trets ni gèneres. Un món propi en el qual expressar la meva passió per la pintura es converteix en una necessitat vital.

    La temàtica de la meva obra està molt arrelada a la crítica social i a l’externalització de totes les emocions que ens inunden la vida, sent l’art figuratiu i a vegades l’art realista el que em porta a experimentar mitjançant diferents tècniques com el guache, l’aquarel·la o les tècniques mixtes.

    La pintura m’ha ajudat a veure el món des d’una altra perspectiva i a entendre que la creativitat és la teva millor companya de vida.

  • Amb el cul a l’aire

    Amb el cul a l’aire

    Exposició: Amb el cul a l’aire. De Josep Fabà Ribera

    A partir del 16 de maig, de Dimecres a Diumenge de 18:30 a 20h. 

    Vernissage d’inauguració: Dilluns 16 de maig, 20h

    ENTRADA LLIURE

    ASS A WHOLE

    Algunes xarxes socials prohibeixen la publicació d’imatges on apareguin determinades parts del cos com poden ser mugrons, genitals, o culs. No puc evitar trobar, en aquesta intenció d’ocultar elements corrents, naturals, propis, i inherents a la topografia humana, una picada d’ullet a la censura viscuda dècades enrere. Amb la sèrie de dibuixos titulada Ass a whole vull reivindicar que tots tenim un cul, i que forma part del nostre tot.

    Llapis de colors sobre paper Canson (200grs/m 2 ).

    —————————————————————-

    BUILD

    En el món dels videojocs, la paraula build fa referència al conjunt d’habilitats i objectes amb què el jugador equipa un personatge, per tal que aquest pugui superar les proves que se li vagin presentant al llarg de l’aventura. Com en els videojocs, naixem despullats, i a mesura que creixem anem desenvolupant habilitats i adquirint coneixements que ens serviran per anar fent front, de la millor manera possible, a les adversitats amb què ens topem a la vida.

    Llapis de colors sobre paper Canson (200grs/m 2 ).

    Josep Fabà Ribera

    Josep Fabà neix a Lleida l’any 1987. Actualment viu a Barcelona, on va estudiar Psicologia, i treballa en una residència per gent gran i de professor a la Universitat de Barcelona.
    Tant durant la infància com en l’edat adulta, rep classes de dibuix i pintura, ja que l’interès per l’art ha estat una constant al llarg de la seva vida. Des de l’any 2008 col·labora com a il·lustrador en un recull de contes per a adults que es publica anualment amb l’editorial Pagès Editors (resultant del Premi Vent de Port, un concurs de contes escrits en Català). Al 2020 decideix començar a compartir les seves creacions a través d’Instagram, i des de llavors ha
    tingut l’oportunitat d’exposar-les a locals com la Bodega Vins i Caves (Tremp) o el Cafè de les
    delícies (Barcelona).
    Al’exposició “Amb el cul a l’aire” hi podeu trobar originals de les sèries Build i Ass a whole.

Abrir chat
Et puc ajudar? ¿Te puedo ayudar?
Hola!
Et puc ajudar? ¿Te puedo ayudar?